Si la “demostració de força espanyolista” del 12-O pretenia
debilitar el bloc proconsulta sumant la tercera via, Unió i el PSC, caldrà
concloure que la dita "majoria silenciosa" o no és majoria, o calla
perquè vol –no perquè ningú l’obligui- o no coincideix exactament amb la que
pinten Camacho i Rivera.
El PP i C's van aconseguir dissabte, dia de la festa nacional
espanyola del 12 d'Octubre, omplir la plaça Catalunya de Barcelona amb una
concentració a favor de la unitat d'Espanya i en contra del procés sobiranista.
Només cal donar un cop d'ull a les imatges de la manifestació de l'Onze de
Setembre del 2012 per l'Estat propi en el mateix escenari, o la mobilització de
la Via Catalana
per la Independència
de fa un mes, per concloure que, sense que calgui parlar de fracàs rotund, la
concentració espanyolista va tenir un seguiment més aviat modest. Si es
comparen les xifres ofertes el 2012 per la Delegació del Govern central a Catalunya, 600.000
assistents a la manifestació sobiranista, i el recompte de l'acte pro-statu quo
de dissabte passat ofert per la mateixa font, una mica més de 100.000
participants, és obvi que els números canten òpera.
El nombre d'assistents a l'acte del 12-O, presidit per l’eslogan
Som Catalunya, Soos España, es pot considerar més que discret d'acord amb els
resultats obtinguts pel PP i C's en les eleccions al Parlament del 2012. Va ser
un resultat notable: 746.000 vots i 28 diputats en conjunt i 250.000 vots i 7
diputats més que als anteriors comicis, fet que, en teoria, proporciona prou
massa crítica perquè dissabte s'hagués omplert també el passeig de Gràcia. I si
es consider que l'acte polític del dia de la Hispanitat tenia com a
aliats indirectes el calendari -festa a tot Espanya-, el Govern i les
institucions de l'Estat, que, per motius obvis i com passa en qualsevol país
del món tenen un paper protagonista en la jornada patriòtica per excel.lència,
així com els mitjans públics i privats de comunicació, que també per motius
obvis despleguen un ampli seguiment informatiu del dia, haurem de revisar el
primer diagnòstic que fèiem. És cert, els assistents van ser més que en un acte
semblant convocat l’any passat, però d’aquí a parlar de manifestació
“històrica” pel nivell de participació assolit hi ha un abisme.
Ara bé, si el que pretenia la presumpta “demostració de força
espanyolista” era debilitar el bloc proconsulta sumant-hi la tercera via,
representada oficialment per Unió i el PSC, caldrà refer del tot el balanç i
concloure que la dita "majoria silenciosa" o no és tal, o si ho és
calla perquè vol –no perquè ningú l’obligui- o bé no és com la pinten Camacho i
Rivera. Potser caldrà explicar algun dia que molts ciutadans de Catalunya no
s'identifiquen amb la sortida independentista però, per descomptat, fa molt temps
que van perdre la fe en el que alguns entenen per Espanya si és que alguna
vegada n'hi van tenir, de fe en Espanya. Aquesta és una altra perspectiva de la
"conllevancia" orteguiana a la qual poques vegades s'al·ludeix. Tot
plegat hauria de preocupar sobretot el PP, partit governant a l'Estat i
coconvocant del 12-O català better together (en esto Rajoy sí que segueix
Cameron) i gran silenciador de l'única veu que al final val en tota democràcia:
la de les urnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada