dimecres, 16 d’octubre del 2013

EL GRAN SILENCIADOR

Si la “demostració de força espanyolista” del 12-O pretenia debilitar el bloc proconsulta sumant la tercera via, Unió i el PSC, caldrà concloure que la dita "majoria silenciosa" o no és majoria, o calla perquè vol –no perquè ningú l’obligui- o no coincideix exactament amb la que pinten Camacho i Rivera.

El PP i C's van aconseguir dissabte, dia de la festa nacional espanyola del 12 d'Octubre, omplir la plaça Catalunya de Barcelona amb una concentració a favor de la unitat d'Espanya i en contra del procés sobiranista. Només cal donar un cop d'ull a les imatges de la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012 per l'Estat propi en el mateix escenari, o la mobilització de la Via Catalana per la Independència de fa un mes, per concloure que, sense que calgui parlar de fracàs rotund, la concentració espanyolista va tenir un seguiment més aviat modest. Si es comparen les xifres ofertes el 2012 per la Delegació del Govern central a Catalunya, 600.000 assistents a la manifestació sobiranista, i el recompte de l'acte pro-statu quo de dissabte passat ofert per la mateixa font, una mica més de 100.000 participants, és obvi que els números canten òpera.

El nombre d'assistents a l'acte del 12-O, presidit per l’eslogan Som Catalunya, Soos España, es pot considerar més que discret d'acord amb els resultats obtinguts pel PP i C's en les eleccions al Parlament del 2012. Va ser un resultat notable: 746.000 vots i 28 diputats en conjunt i 250.000 vots i 7 diputats més que als anteriors comicis, fet que, en teoria, proporciona prou massa crítica perquè dissabte s'hagués omplert també el passeig de Gràcia. I si es consider que l'acte polític del dia de la Hispanitat tenia com a aliats indirectes el calendari -festa a tot Espanya-, el Govern i les institucions de l'Estat, que, per motius obvis i com passa en qualsevol país del món tenen un paper protagonista en la jornada patriòtica per excel.lència, així com els mitjans públics i privats de comunicació, que també per motius obvis despleguen un ampli seguiment informatiu del dia, haurem de revisar el primer diagnòstic que fèiem. És cert, els assistents van ser més que en un acte semblant convocat l’any passat, però d’aquí a parlar de manifestació “històrica” pel nivell de participació assolit hi ha un abisme.

Ara bé, si el que pretenia la presumpta “demostració de força espanyolista” era debilitar el bloc proconsulta sumant-hi la tercera via, representada oficialment per Unió i el PSC, caldrà refer del tot el balanç i concloure que la dita "majoria silenciosa" o no és tal, o si ho és calla perquè vol –no perquè ningú l’obligui- o bé no és com la pinten Camacho i Rivera. Potser caldrà explicar algun dia que molts ciutadans de Catalunya no s'identifiquen amb la sortida independentista però, per descomptat, fa molt temps que van perdre la fe en el que alguns entenen per Espanya si és que alguna vegada n'hi van tenir, de fe en Espanya. Aquesta és una altra perspectiva de la "conllevancia" orteguiana a la qual poques vegades s'al·ludeix. Tot plegat hauria de preocupar sobretot el PP, partit governant a l'Estat i coconvocant del 12-O català better together (en esto Rajoy sí que segueix Cameron) i gran silenciador de l'única veu que al final val en tota democràcia: la de les urnes.


La Vanguardia, 15/10/2013 (Versió revisada)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada