Ada Colau va presumir ahir del suport de 300 intel·lectuals a la candidatura que lidera per a l'alcaldia de Barcelona. Singularment, del maragallisme: gràfic (Javier Mariscal), polític (l'exconseller Josep Maria Vallès) i artístic, inclosos noms de bandera de la movida madrilenya (Santiago Auserón). Mariscal, el pare d'en Cobi, el simpàtic gosset del 1992, entre el pop pàl·lid-línia clara i el postcubisme desconstruït -el gosset-, ho va deixar ben clar: la candidata de BComú recull el testimoni de l'alcalde olímpic, encarna "l'esperit de Maragall". Al costat de noms de categoria ancorats a la divina esquerra local, de filiació psuquera revolucionària, Ada també suma -gràcies, Joan Herrera-, el més granat del progressisme intel·lectual dellà mar (llegiu Noam Chomsky, un clàssic vivent superat fa dècades però no per això menys clàssic) i de l'esquerra europea anticapitalista actualment actuant (Ska Keller, del Partit Verd Europeu; Stavros Karagunis, de Syriza, o Jean-Luc Mélenchon, del Front d'Esquerra -que, per cert, diu unes coses horroroses de la senyora Merkel: si jo fos d'ell aniria amb compte-).
Què passa al sud del Pirineu? L'agència France Presse va llançar
ahir un teletip que situava "les indignés" a les portes de l'alcaldia
de Barcelona. Sens dubte, l'alcaldable de BComú no ha abandonat els extrems,
que per això continua sent la líder carismàtica de la PAH (greu error, Mariano,
això de fer màrtirs a cop de banderot) i, des d'ahir, dels anti-Movistar, en
una campanya a què es van sumar María José Lecha (CUP) i, atenció, Alfred Bosch
(ERC). Però, en entrar a la recta final del 24-M, Colau s'està acostant a la
zona temperada a cop de manifest maragallista. Aquest centre de l'esquerra, el
maragallisme, que, a banda de totes les altres coses que ningú no li nega, va
funcionar la mar de bé com a fre i dic de contenció del nacionalisme pujolista
-avui transmutat en sobiranisme masista- des de l'altre costat de la plaça Sant
Jaume. Colau va votar sí-sí el 9-N, com Trias, però ella tampoc no és indepe ,
i, si ho havia estat, des d'ahir està perdonada. M'ho va dir ahir un del PP:
"Tant de bo guanyi".
Altrament, i com tothom sap, Pasqual Maragall va ser alcalde -i
president de la Generalitat- per un partit que tan sols fa cinc anys tallava el
bacallà en absolutament tots els nivells de govern aquí i a la Xina Popular: el
PSC. Colau va llançar ahir la seva opa maragallista a la cara de Jaume Collboni
i Miquel Iceta, que, federalment abraçats a l'amic Pedro Sánchez, van intentar
donar el millor de si mateixos al Fòrum universal de les velles fraternitats.
Per: David González
La Vanguardia
20/05/2015
