diumenge, 23 de desembre del 2012

EL MÓN (RE)COMENÇAVA AHIR


Per: David González
LA VANGUARDIA 22/12/12

AHIR VA SER EL DIA que el món va continuar girant i el dia que Artur Mas va ser reinvestit president de la Generalitat. El que de debò celebraven els descendents dels antics maies era el principi d'una nova era, un renaixement. El que es ritualitzava al Parlament de Catalunya és que també aquí som en un nou començament. Per tant, de sinistre (total) res de res, Aquí està tothom ben sencer.


Ningú no sap quan durarà aquesta legislatura. Però tampoc sabia ningú quan acabaria l'anterior. De la mateixa manera que els 62 diputats que tenia Mas no han garantit per se una legislatura de quatre anys, tampoc la suma de 50+21, els que tenen ara CiU i ERC, permet afirmar que aquesta no passarà de l'any que ve. H.G. Gadamer va escriure que no són els interlocutors els que dirigeixen una conversa sinó que és la conversa qui els dirigeix. El final no està escrit; el que compta és el camí. I és fent camí que s'arriba a un nou inici, lliçó dels astrònoms maies i de l'hermenèutica contemporània.

Cal estar amatents al text i al context. L'Onze de Setembre, Mas va interpretar el mandat del carrer en clau d'imperatiu categòric: per a CiU, els riscos de convocar eleccions en ple tsunami excedien de molt les certeses, però davant el clam de la Diada, va decidir tirar endavant. El mètode cartesià ho aconsella: si el viatger es perd en un bosc, el pitjor que pot fer és tornar enrere. Després de les eleccions, Mas podia anar-se'n a casa o continuar fent camí. I ha tornat a assumir el mandat del carrer, ara expressat a les urnes, en clau de lideratge compartit amb el republicà Junqueras. La gent de la mani de la Diada ha triat Masjunqueras. Però Masjunqueras sap que el país ni comença ni s'acaba amb la gent de la Diada.

Junqueras ha guanyat la batalla textual en la negociació del pacte de govern: hi ha en la lletra de l'acord més renúncies de CiU que no pas d'ERC. Però també ha assumit que el moment d'ERC encara no ha arribat, que el 2014 potser tampoc no hi haurà consulta i que la legislatura potser s'ha de completar. No és l'ERC del 2003 ni la del 2006: Carod podia triar entre Mas/Maragall i entre Mas/Montilla o forçar noves eleccions. Junqueras només podia triar Mas o engegar-ho tot a rodar. És una lectura ajustada al context que diu molt en favor del republicà i que ha permès a Mas ampliar el camp de joc, convidant el PSC a no posar bastons a les rodes del procés i sumar-se al pacte.

El perímetre de la legislatura s'ha obert. També en el tractament de la crisi. Pot ser que Mas no pugui pagar els funcionaris de la Generalitat. Però difícilment s'ho podrà permetre Rajoy. En aquesta manifestació, CiU i ERC també podrien coincidir. El marge de maniobra de Mas s'ha eixamplat i la pilota torna a ser enmig del camp. També per al PP de Rajoy i el PSOE de Rubalcaba.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada