Estació de França / www.ojodigital.com |
Per: David González.
La Vanguardia 18/12/2012
ES PARLA D'UN ANY A LES FOSQUES -a Espanya i a Europa-; és un tòpic,
però no es veu la sortida del túnel. Es parla d'un any en blanc -a Catalunya-;
és un tòpic, però tot està per fer i ja es dubta, contra el que es va prometre,
que tot sigui possible.
Hi ha una realitat construïda pels mitjans. Això no té res d'estrany;
també la realitat de la vida quotidiana, aquest espai del que es dóna per
descomptat, és una realitat objectivada des del subjectiu (Berger i Luckmann).
La realitat del que realment importa, del que realment passa, és també un
consens, com les portades dels diaris. El xoc sobrevé quan les dues realitats
es giren l'esquena. És el territori on sorgeix la desconfiança que tot ho
amara, del més simple al més complex.
Hi ha una realitat punyent. La del nàufrag que t'aborda en ple carrer,
cara a cara -cal mirar als ulls de la gent, per molt que el tema de Golpes
Bajos digués el contrari-, i prega -"tinc gana"- i implora -"sóc
català, de... i no estic borratxo ni res"- una ajuda, uns euros per poder
sopar alguna cosa en el fast food del xamfrà, convertit en penúltim recurs.
Hi ha una realitat il·lusionant. Al Born i la Ribera. Santa Maria
del Mar -tones de pedra llançades al cel desafiant la física newtoniana en el
segle XIV-. En aquell escenari del Gòtic mariner i menestral, de l'esperit de
l'aquí i l'ara, l'esperit del món. I en el Fossar, la memòria del 1714. Hi ha
llum: el preu dels apartaments i petits pisos renovats en antics edificis, les
botigues i terrasses obertes en ple capvespre de diumenge ho delaten.
L'antiga Vilanova de Mar és una Barcelona que es deixa passejar.
Lost & Found. L'estació de França, catedral de ferro suspès en
l'aire, imita el Born i es transforma en un gran mercat de segona mà. Tothom
vol comprar alguna cosa de l'armari de l'amiga o la veïna: roba de qualitat,
nova o amb prou feines usada, per 1, 5, 10, 15, 20 euros. Indie i vintage,
retro fashion, suaument punk i alternativa. Eclecticisme dins d'un ordre.
Moltes venedores i venedors molt joves que tenen blogs de moda i somien amb
estudiar a Saint Martin's. La mare o el pare, o tots dos, els ajudaran després
a recollir la paradeta. O se l'enduran posada a casa. La classe mitjana es reutilitza
a ella mateixa. Castells en l'aire; però castells al cap i a la fi. Marcs de
sentit.
Versión en castellano:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada