La Vanguardia, 4/XII/2012
ESTAVA ESCRIT AQUÍ MATEIX: l'endemà de les eleccions del 25-N la premsa
de Madrid no titularia sobre si al Parlament de Catalunya hi havia o no una
majoria sobiranista que ja hi era, sinó si Mas tindria o no mans lliures per
donar el cop de gràcia al paradigma autonomista. Les urnes han parlat: i com
que Mas, malgrat tornar a guanyar les eleccions com ha fet des del 2003, no
només no ha aconseguit la majoria excepcional que demanava sinó que, a més, ha
perdut 12 diputats, alguns directors de diaris de Madrid, a més de proclamar-se
guanyadors de les eleccions catalanes s'han proposat acabar la feina enviant
Mas al fons del mar. Precisem: del riu. "Sólo una irrevocable dimisión a
tiempo puede salvarle ya (a Mas) del linchamiento a fuego lento antes de ser
arrojado cual último vertido tóxico a las aguas del Llobregat, polucionadas por
tanto tres y tanto cuatro por ciento", sentenciava diumenge el director
d'El Mundo. Bé. Així és com les gasten allà i convé tenir-ho en compte, perquè
la tempesta -o, millor dit, la cacera- comença ara.
És obvi que CiU haurà de reflexionar amb calma, amb molta calma, sobre
el seu horitzó immediat. Les urnes han ratificat la solidesa del sobiranisme,
però no la univocitat del lideratge sobiranista. CiU haurà de triar entre
coliderar el sobiranisme o tornar a la sempre molt més rendible ambigüitat: el
PSC pot dir que ja no està sol a la cruïlla. I no hi ha una interpretació única
possible de les eleccions, però sí algunes coses més clares que d'altres. La
principal és que els ciutadans de Catalunya, malgrat el càstig a CiU -per a
uns-, o la redistribució de forces en el camp sobiranista amb la prima d'11
diputats a ERC -per a altres-, no han decidit enviar Mas a casa (o al fons del
riu). Oriol Junqueras se'n va adonar el primer dia. La seva aposta per
l'estabilitat, tot i negar-se a participar en un govern de CiU, és clara. En
realitat, i a diferència del 2003 i el 2006, ERC no pot triar president: només
pot forçar la convocatòria de noves eleccions. Fa bé Junqueras de guardar al
fons del mar la famosa clau de Carod. Fins i tot Mariano Rajoy, per molt que
Alicia Sánchez-Camacho demani la dimissió del president de la Generalitat en
funcions, també s'ha adonat que, ara com ara, més enllà de Mas no hi ha res.
Versión en castellano:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada