 |
| Tauromàquia, F. DE GOYA |
A MANUEL GARCÍA CUESTA, El Espartero, torero sevillà de finals del XIX, se li atribueix una dita de trista fortuna en l'Espanya de les privacions: "Más cornás da el hambre". El Espartero, tan atrevit amb el toro com generós amb els humils, va respondre així a un banderiller que el va advertir sobre les intencions d'un miura. I una mala corná se'l va endur quan tenia 29 anys. Si hagués nascut a Guijo de Galisteo (Càceres) al segle XXI, potser també s'hagués fet torero, però no pas per matar la gana: no li hauria calgut perquè en aquest municipi extremeny, dels arbres, pel que sembla, en surten pernils d'aglà. No se m'acut una altra explicació al fet que els veïns, convocats en referèndum, hagin triat gastar 15.000 euros del pressupost municipal en toros enlloc de destinar-los a pal.liar l'atur. Pel que sembla -i per desgràcia de la majoria dels veïns que s'han negat a participar en tant democràtica farsa-, allà, tot i el 25% d'atur, la gana no dóna cornás , sinó alegres corrides.
Són 138.689 els extremenys sense feina. Llegeixo que tres noies de Guijo
de 17 anys, María Jesús, Irene i Raquel, defensen el veredicte del poble perquè
"encara són massa joves per treballar" i a la fira, a l'estiu, s'ho
passen d'allò més bé. Val a dir, però, que no tothom pensa igual al municipi:
242 veïns van votar a favor dels toros i 181 es van decantar pels contractes,
per força, temporals. Dues pedanies, Valrío i El Batán (27,6 i 27% de
participació), van votar festa, mentre la capital, Guijo (40% de participació),
va triar feina. Per això, l'alcalde ha decidit que els 15.000 euros es
repartiran en tres lots de 5.000, un per cada nucli de població, dos d'ells per
als toros i un altre per contractes. Em demano tres orelles per la democràcia i
la justícia equitativa. Ni John Rawls hauria distribuït millor el pastís dels
béns primaris.
En l'Espanya preintervinguda de Rajoy hi ha llocs on the party never
ends. No ens estranyem doncs que Merkel només digui nein. Però el més curiós
és que la vaquilla la paguen altres que no són alemanys, sinó hispànics. Com
ara la Catalunya
insolidària del pacte fiscal, sempre en boca dels Ibarra, els Vara o els
Monago, on van anar a buscar-se la vida tants extremenys quan la gana matava
més que els toros. A aquests, a més de pagar la vaca i la festa, també els
toregen ara i ningú no els consulta.
