Què té a veure Guadiana del Caudillo, un municipi de Badajoz de 2.500 habitants,
amb la recent cimera celebrada al palau de Pedralbes de Barcelona entre els
presidents Pedro Sánchez i Quim Torra? En aparença, poca cosa; sota la
superfície, un munt de coses. Hi ha un fil, negre, que connecta el que ha
passat els últims anys a Guadiana del Caudillo amb el document de 21 punts que
Torra ha entregat a Sánchez per engegar una negociació, un diàleg amb contingut
sobre el conflicte pel futur de Catalunya, que el president espanyol ha
rebutjat de totes totes.
Guadiana del Caudillo és un dels pobles de colonització agrària fundats pel
franquisme a Extremadura els anys cinquanta del segle XX. D’aquí el cognom
inconstitucional que encara exhibeix. El denominat Plan Badajoz va ser un
fracàs complet de planificació feixista que va empènyer a l’emigració, a
Catalunya per exemple, centenars de milers de persones. Des de la seva creació,
el 1951, el poble va pertànyer al municipi de Badajoz, la capital provincial,
però el 2009 se'n va aprovar la segregació. No obstant això, la Junta d’Extremadura,
en mans del PSOE, hi va posar com a condició que se suprimís del topònim la
menció al Caudillo, el dictador Francisco Franco, d’acord amb la Llei de
Memòria Històrica. Què va passar? Doncs que els guadianers es van
autodeterminar en referèndum... a favor de la continuïtat del nom franquista
del poble. El 17 de febrer del 2012, després de l’accés a la presidència
autonòmica del PP, es va declarar finalment la independència municipal. I l’11
de març, els veïns van decidir pel 60,6% dels vots, 495 en total, la
continuïtat del nom original. La participació al referèndum va ser francament
minoritària, de només el 32,3%, la qual cosa en absolut va invalidar el
resultat. "Guadiana seguirá siendo del 'Caudillo'", va titular amb
sorna l'edició digital de l'Abc. (....)
