APUNTS (58)

MIQUEL ÀNGEL / "La creació d'Adam", Capella Sixtina, 1511

«Una vegada el gran Arquitecte i Pare, Déu, havia fabricat aquest món que veiem [...] cercava algú que fos capaç d'apreciar la seva obra, que estimés la seva bellesa, que admirés la seva grandiositat. Per això, acabat ja tot (en són testimonis Moisès i Timeu), va pensar finalment crear l'home. [...] Aleshores, ja que el suprem Artesà no podia donar a l'home res de singular, va decretar que tingués en comú tot allò que havia donat a les altres criatures. Així doncs, va fer l'home d'una forma indefinida, i, col•locant-lo en el centre del món, li parlà d'aquesta manera: ‘Ni domicili fix, ni rostre propi, ni cap do peculiar t'hem donat, oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i els dons que desitgis per a tu, els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció. La naturalesa donada a totes les altres criatures, dins de les lleis que els hem assenyalat, les restringeix. Tu, que no estàs restringit per lligams estrets, segons la teva pròpia i lliure voluntat, definiràs la teva naturalesa per tu mateix. T'hem col•locat en el centre del món perquè així puguis contemplar de la manera més convenient tot el que existeix. Tampoc no t'hem fet ni celeste ni terrestre, ni mortal ni immortal, perquè tu siguis, per dir-ho així, el teu propi i lliure creador, i et donis la forma que creguis millor. Podràs degenerar a l'inferior, com les bèsties; podràs renéixer entre els superiors o divins, per la teva pròpia decisió’ [...] Així, el Pare va donar a l'home, en néixer, tota mena de llavors, gèrmens de tot gènere de vida.»

GIOVANNI PICO DELLA MIRANDOLA Discurs sobre la dignitat de l'home (1557)