Per: David González
Com o de quina manera
afectarà al curs de l’anomenat procés sobiranista català l’abdicació del rei
Joan Carles I? De moment, s’equivocarà qui cregui que ja té la resposta a
l’interrogant. A les
incerteses obertes d’ofici en una dinàmica política com la iniciada a
Catalunya, cal afegir-hi ara un nou imprevist en el full de ruta. Malgrat que
ja fa mesos que s’apuntava la possibilitat que el Rei prengués la decisió
formalitzada ahir –i encara que ell mateix va semblar que la descartava
rotundament en més d’una ocasió– no és menys cert que res no feia preveure en
les últimes setmanes que finalment es materialitzaria, almenys ara.
Per uns, que són molts
–als resultats de les eleccions europees a Catalunya em remeto–, els que
defensen ras i curt la ruptura amb la resta de l’Estat sí o sí i com més aviat
millor (als quals es poden sumar els que a Espanya esgrimeixen el dret a
decidir entre monarquia i república), l’abdicació del Rei és la consumació de
la tempesta perfecta. L’apoteosi de la profunda crisi que viu Espanya, no només
econòmica, sinó institucional i política. Tot l’edifici tremola fins a la
cúspide, es ve a dir, i, per tant, cal sortir-ne i ha de ser ara. En canvi, és presumible
que, per molts d’altres –inclosos també partidaris de la consulta del 9 de
novembre–, el relleu al capdavant de la monarquia espanyola sigui considerat un
moment prou complex i delicat per no afegir més llenya al foc, per posar el
rellotge a zero o, si més no, per concedir un marge en espera d’esdeveniments.
 |
| Felip V d'Espanya / J. RIGAUD |
I aquí sorgeix la segona gran qüestió:
propiciarà el nou titular de la monarquia, el nou cap de l’Estat, el futur rei
Felip VI, la iniciativa, la resposta o alternativa a l’anomenat desafiament
sobiranista català, que reclamen tant les institucions catalanes, encapçalades
–no s’oblidi– pel president Artur Mas, com els sectors econòmics, polítics i
socials partidaris de les anomenades terceres vies? Hi ha la possibilitat de
replantejar la qüestió catalana en el marc de la reforma de la Constitució que va
legitimar a les urnes la monarquia de Joan Carles I per relegitimar ara la de
Felip? Mas va dir ahir que, en tot cas, el procés continua. Veurem com. Ironies
de la història, ara fa 300 anys de l’inici de tot plegat amb un altre rei Felip.
“... que no, que no, que no nos representan”
ResponEliminaAquesta és la gran qüestió, amic David. La societat exigeix tenir en les seves mans la capacitat de decidir el seu present i el seu futur. És la crisi més absoluta del model de democràcia representativa, basada en el descrèdit social de les grans formacions polítiques. La societat, sobretot aquella generació nascuda en democràcia que ara pateix en la més gran mesura la crisi econòmica, s’ha instal•lat en el convenciment que també és la primera víctima de la crisi social i institucional. I en la seva força advoca per un model de democràcia participativa, una evolució cap a nous estadis de llibertat amb un grau superior de qualitat. Una llibertat que impulsa la justícia social i les garanties socials.
Quan el govern d’en Rajoy , d’en Montoro i d’en Guindos és plega als interessos de la troika, que vol dir plegar-se als interessos dels banquers alemanys, francesos i espanyols (els principals acreedors del deute sobirà) i ho fa retallant les garanties socials, és a dir contra els serveis destinats a la ciutadania (serveis que prèviament han estat provisionats econòmicament per la societat); no només és desacredita com a governant; també desacredita el seu partit, i desacredita les institucions que el seu partit controla. El resultat és la desacreditació del model de democràcia representativa.
Quan en Rubalcaba i en Zapatero neguen o desaconsellen la possibilitat que la societat és pronuncii sobre la qüestió successòria; cometen exactament el mateix error que en Rajoy i la seva gent.
¿I en aquest context que pot representar un canvi en la figura d’un cap d’estat que no te l’aprovació majoritària de la seva societat?. Si més no, no és pot valorar fins a quin punt no te el suport de la seva societat, per que senzillament, no se li ha consultat.