PRIMAVERA FREDA

Per. David González
La Vanguardia 30/04/2013

Fins i tot la primavera s'ha declarat en crisi, com dilluns apuntava Antoni Puigverd a La Vanguardia. La primavera i els revolucionaris també, qui ho havia de dir. El malestar europeu no esclata en un esclat general, valgui la redundància, perquè no es tracta tant de canviar sinó de conservar. A Islàndia, on els banquers van ser jutjats, han tornat els conservadors, els de la bombolla. És la paradoxa dels nostres dies: ser revolucionari avui -cosa que semblen no entendre els que continuen llegint la realitat amb els manuals d'abans del 68- significa estar a favor del (maleït) sistema. I més, si s'està esfondrant.

BANSKY /  "Flowers"

Ser revolucionari avui és ser revisionista fins a no poder-ne més. Ser revolucionari avui significa, en darrer terme, aspirar a poder endeutar-se de nou perquè això significaria poder fer-ho. En quina situació preferiríeu trobar-vos: pagant religiosament una hipoteca fins al final dels temps o a la cua de la PAH per accedir a un pis ocupat? Cobrant una pensió per anar tirant o depenent de la caritat per menjar calent? Tenir els fills a la universitat amb un futur incert o recollir-los a l'habitació de solters amb 40 anys perquè ja se'ls ha acabat el subsidi d'atur? Doncs sí, la resposta òbvia, per més punyent que sigui, és el que ens ha donat el (maleït) sistema en l'últim mig segle. I naturalment al preu que les revolucions, si n'hi hagués, es facin a les urnes i sense arribar mai a l'últim capítol. Que és el contrari del que es va fer entre el 1917, durant la revolució bolxevic, i el 1947, quan els ajuts a fons perdut del Pla Marshall van desactivar les últimes temptatives revolucionàries. Allò del Maig del 68 va ser més cultural que una altra cosa, i per això, més revolucionari. En aquella primavera va començar la confusió de llengües, vull dir de manuals, de cànons, de relats. Prohibit prohibir: allà es van acabar les ideologies. Per això no hauria d'estranyar que, i per més oportunista que sigui, fins i tot la dreta més dreta es permeti parlar de "violència estructural del sistema" contra les dones, o que els indignats més indignats ho estiguin -i amb raó- perquè el sistema, el (maleït) sistema que va aconseguir estalviar-nos el maldecap de decidir entre el dolent i el pitjor, s'estigui devorant a si mateix. I esclar que no tenim idees: estem en crisi i fa fred a la primavera.



DEBAT AMB EL DR. GONÇAL MAYOS:

http://goncalmayossolsona.blogspot.com.es/2013/05/crisi-passiva-contra-la-idealitzacio.html#comment-form