LA CUP TAMBÉ?

RAMONES, "Pleasant dreams", SIRE RECORDS, 1981

Per: David González

LA VANGUARDIA 26/02/2013

ARA resulta que fins i tot la molt pristina CUP, paradigma del combat contra la perfídia del sistema i de la redempció nacional, democràtica i social dels Països Catalans tots, també va ser clienta de Método 3. Certament, els cupaires no han trigat ni 24 hores a fer aflorar al seu web l'informe que van encarregar sobre el patrimoni del pare de l'alcalde de Valls. I diuen que no hi va haver ni espionatge ni irregularitats. Però van pagar 2.000 euros per la feina que s'haurien estalviat amb una visita al registre mercantil. Visita que van evitar, esclar, per eludir el sistema... al preu de caure-hi de quatre grapes. Benvinguts doncs al sistema, amics cupaires, encara que sigui per la porta del bordell.

Bé. És altament probable que el cupaire de bona fe -i el de mala fe també- hagi llegit el paràgraf anterior com un recurs fàcil d'articulista del sistema en un diari del sistema per carregar contra els més febles mentre defuig o mesura molt bé els grams de tinta que dedica als abusos sistèmics dels més forts. És una pulsió habitual de totes les forces del sistema -benvinguts de nou- descarregar en terceres intencions el pes dels mals propis. Com ara, en l'ofensiva contra el procés sobiranista, que de ser-hi hi és i aquí mateix ho vam escriure ("Tempesta sobre Mas", 4/XII/2012) El cas de la CUP és un més dels que, com diria Popper, refuten tota la teoria general. Com també la refuten els encàrrecs a Método 3 de la número dos del PP i presidenta castellanomanxega, María Dolores de Cospedal, que se'n va servir per investigar la gestió de l'anterior govern autonòmic del PSOE i del seu president, José María Barreda. La qual cosa a Cospedal no li ha impedit negar, com fa la CUP, cap il·legalitat -benvinguts, de nou-, mentre que CiU, el PSC i el PP aviat es negaran fins i tot l'ànima.

I, doncs, què hem de fer? D'entrada, obrir el focus. No només de l'ofensiva contra el sobiranisme, o contra el rajoyisme (cas Bárcenas) o la monarquia (cas Urdangarin), viuen els que mouen els fils, que diria un antisistema conspiranoic. També ho fan de simples errors humans emparats per un sistema que s'ensorra mentre els que volen evitar-ho toquen el violí com l'orquestra del Titanic. Esclar que, Upton Sinclair dixit (n'extrec la cita de Tony Judt, Algo va mal), "és difícil que un home entengui alguna cosa quan el seu sou depèn del fet que no ho entengui".