La Vanguardia, 11/12/2013
Discurs del Che a l'ONU, 1964
Qui va ser el Che Guevara? La pregunta se la
van plantejar quatre noies l'altre dia en un Rodalies, la qual cosa em va
alegrar el viatge. No per cap nostàlgia ni per la figura d'Ernesto Guevara en
si, sinó perquè aquest preguntar-se per alguna cosa inútil per a l'informe Pisa
o per a la llei Wert em va fer pensar que encara hi som a temps.
-Un revolucionari: pim-pam-pum, bum, ja
sabeu...
-Contra el comunisme?
-Però, d'on era?
-De l'Argentina.
-No, de Bolívia.
-Jo crec que de Colòmbia.
-Bé, d'Amèrica Llatina.
-Però quina revolució?
-A veure -una de les noies recorre al Google
pel mòbil.
-Era de l'Argentina, revolucionari a Cuba...
-Esclar, Che, Che
boludo, argentí, pim-pam-pum, bum...
El psicòleg Jerome Bruner va escriure a Actes
de significat. Més enllà de la revolució cognitiva (1990) que hi ha una cosa
que mai no podrà fer la millor computadora: proveir de sentit el que ens
envolta. Això és el que ens fa humans molt més enllà de la capacitat de fer
servir una eina, cosa que també saben fer els ximpanzés i ja no diguem els
bonobos. És impossible saber qui va ser el Che sense acostar-se al context en
què va emergir com a icona popular i què va significar i significa per a moltes
persones. Però aquest camí -aquest assolir les raons de l'altre- no el mostren
les matemàtiques, les ciències útils o el llenguatge pur i dur, àmbits de saber
importantíssims però incapaços de donar-nos totes les respostes. Sabem com
caçar un Bin Laden sense moure'ns del despatx oval global, però encara
desconeixem per què de tant en tant surt un Bin Laden.
De tot això, Pisa
passa de llarg, i la llei Wert, com una piconadora. A la Lomce , gairebé tot el que
ens fa humans es relega a les golfes de les gerres xineses: l'art i la música
(o com fer-se entendre per tothom arreu), la filosofia (o com atrevir-se a
pensar), l'ètica (o com saber viure i morir amb els altres) i les tecnologies
(o com canviar una bombeta). Les dades de Pisa (matemàtiques, ciències,
lectura) són demolidores, però em temo que només amb xifres i lletres no
entendrem per què els nens xinesos fins i tot parlen i compten en xinès.
Aquest article m'ha encantat, gràcies a haver parlat tant encertadament del que representen les coses que ens fan humans, he seguit i seguiré llegint més articles teus.
ResponElimina