Per: David González
La Vanguardia, 28/02/2012
JA HA PASSAT una setmana des que el president Mas va rebre mister Adelson per tractar de l'afer Eurovegas. El magnat va passejar després pels terrenys de Viladecans que li ofereix el Govern per instal.lar-hi el macrocomplex. Diuen que l'home ha repetit l'escena del sofà almenys cinc vegades amb la presidenta de Madrid, la lideressa Aguirre, tot i que també diuen que el va sorprendre gratament la visió de la Mediterrània en un dia gairebé primaveral en ple hivern. Amb tot, és altament probable que el sequeral madrileny (els macrocasinos tiren cap al desert com la cabra cap a la muntanya, i més si tenen a prop un hub aeroportuari) guanyi la partida al verd i costaner entorn metropolità barceloní. O sigui, que el final de la pel.lícula podria ser "Passi-ho bé, mister Marshall" i el continuarà del Baix Llobregat les 68.265 persones l'atur o les 175.974 del Barcelonès, per no parlar de les 81.889 del Vallès Occidental, o les 33.528 que sumen el Garraf, l'Anoia i l'Alt Penedès, les altres tres comarques limítrofes. Xifres que ja s'han corregit a l'alça en el lapse de temps transcorregut entre l'excursió catalana de mister Sheldon i la publicació d'aquestes línies. La veritat, sorprèn que en un país tan deliberatiu com Catalunya ningú no hagi pensat a demanar què en pensen aquestes 359.636 persones, més enllà d'alguns alcaldes de seny del PSC als quals la bomba de l'atur els pot esclatar ja i malgrat l'avís previ. Cert: convé dubtar del que faci falta i la falta d'informació no ajuda a veure clar. Bé, sí que ajuda els qui per sistema fugen del toro mecànic de la crua realitat perquè, ui, a més de marejar-te et fa besar el terra en un tres i no res mentre que la rossa que fuma en biquini se'n riu (o un Elvis qualsevol però fals a Ocean's Eleven et remata amb la metralladora). Sí que ajuda els apocalíptics habituals dels púlpits mediàtics i altres rentadores postmodernes de la bona -que no crítica- consciència, on es renta molt blanc però es proposa molt poc per aixecar-nos del terra. A més del "no perquè no em dóna la gana", per aquests verals s'estila molt el confondre l'aconsellable dubte cartesià amb la paralitzant ataràxia pirrònica. Això sí que són llimbs i amoralitat i no el molt impúdic Eurovegas, que almenys té la decència de no amagar res.
ENLLAÇOS
Atur per poblacions i comarques a Catalunya gener 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada