L'higienisme va ser una doctrina il·lustrada, positivista, que al
XIX va servir per sanejar l'espai i els usos i costums de les grans ciutats
europees. Primer es van higienitzar les vies urbanes ensorrant murs medievals i
eixamplant els carrers perquè hi entrés la llum i, si feia falta, la policia a
cavall per reprimir a pler obrers i estudiants revoltats: el pla Haussmann a
París, el pla Cerdà del qual Barcelona és filla, però també els balnearis
modernistes o la moda de fer esport o banyar-se a les platges de les ciutats.
La brutícia, el que no era net, va continuar-hi sent -als carrers on encara
avui el sol pateix per obrir-se pas-, però va ser degudament delimitat -ergo
exclòs, apartat, guetitzat- dins del perímetre de la ciutat radiant dels grans
passejos i bulevards. La resta no eren pas immundícies, però el discurs del
senyor Polit vuitcentista ho va convertir en coses: prostitutes i prostituts,
pobres de solemnitat, malalts mentals sense plaça als manicomis, carteristes,
drogoaddictes, gent de pas i de mala vida. Espais de reclusió a cel obert on la
ciutat es fa ciutat perquè hi perd el nom. Allà va ser on l'higienisme es va
tenyir de moralitat. Amb el temps hi va haver qui va voler fumigar països
sencers i aïllar genèticament els bons -els nostres- dels altres pudents.
A la primeria dels anys noranta del segle XX, a la Barcelona
olímpica, l'higienisme va renovar el seu antic ADN modernitzador amb aquell
meravellós balcó dels cartells maragallians: "Barcelona, posa't guapa
". Pur màrqueting, però màrqueting civilitzador. Potser sí que Habermas
-contra Horkheimer i Adorno- tenia raó: val més rescatar la Il·lustració -la seva
llum- que no tirar-nos la runa pel cap. Però sempre que Europa tremola li dóna
pel màrqueting bàrbar: "Estem netejant Badalona", proclama des dels
cartells electorals a peu d'autopista l'higienista barroer, la dreta
profilàctica. "Es tracta de triar entre la màfia i la gent", diu la
senyora Moral, l'esquerra ressentida que fa trenta anys que cobra dels
instituts municipals d'observació de la misèria. Pot definir brutícia, candidat
Albiol? Amb què netejarà, amb escombra, amb porra, amb zotal o, com diu a
Twitter Meritxell R. Lavall, amb hondurenya a dos euros l'hora? Són mafiosos el
80% llarg dels electors barcelonins que no la votaran, candidata Colau? O és
que, simplement, allò de la "casta" made in Vallecas amb parada a
Caracas ja no cola? Em posaré unes gotetes de Chanel, aniré a imaginar-me que
em pelen el serrell i després posaré una altra vegada El Padrí (de Coppola), un home, no cal ni dir-ho, net i polit. El
cap de cavall, sisplau, porteu-me'l desinfectat, gràcies.
David González
La Vanguardia
12/05/2015
Encertadissim, David. Una molt bona reflexió sobre el que va significar el triomf de les revolucions burgeses americana i francesa de finals del segle XVIII. L’higienisme és un argument important en la raó d’estat; per que com molt be apuntes rasca i poleix les diferencies. La revolució francesa va consagrar un sistema d’instrucció públic i universal. Però les aules de l’escola estaven presidides per un gran cartell que deia: “Soyez propre, parlez français” (Sigueu polits, parleu francès); que presentava les llengües perifèriques (el català, el provençal, el bretó) que havien estat font de cultura durant l’Edat Mitjana, com a sistemes lingüístics bruts i anti-higiènics.
ResponEliminaEn el cas de Badalona, el rescat de certs continguts de la ideologia higienista, no te cap relació amb els llums de la Il·lustració, sinó amb les seves ombres . Ombres que procedeixen de les grans fogueres de bruixes, homosexuals, lliurepensadors, heretges, ... en el període de les grans caceres (1616-1622); que coincideix amb l’etapa de creació de l’estat modern.