CURES D'HUMILITAT

1) Estava escrit aquí (ho va dir Derrida) que el que és (im)posible és el que ocorre; estava escrit aquí ('Les indignés') que Ada Colau, la candidata de BComú, va llançar en els últims dies de la seva gran campanya una opa immisericordiosa sobre el centre de l'esquerra, el maragallisme (a la cara d'Iceta i Collboni), que, finalment, li ha donat la victòria. Colau guanya perquè el PSC s'ensorra (més): 67.000 vots menys i 7 regidors. Què va deixar de fer l'esquerra "responsable" quan la crisi va enviar els seus votants al carrer? Però la líder de la PAH aconsegueix una victòria tan històrica com lleugeríssima d'equipatge: 17.000 vots i un regidor més que Trias. Governarà, però no se sap ben bé com. Noteu que el 75% dels electors barcelonins li han donat l'esquena. I que només suma 11 dels 41 regidors. Que la humilitat, acompanyi doncs, la futura alcaldessa del Cap i Casal en la gestió de la realitat.

2) CiU torna a guanyar les municipals, però perd més de 100.000 vots i 540 regidors en el còmput global de Catalunya. Arran de la caiguda de Barcelona, Girona (97.000 habitants) i Sant Cugat (87.000) esdevenen les joies de la corona municipal convergent/unionenca. La consolidació d'ERC -500.000 vots a Catalunya i la seva reaparició a l'àrea metropolitana, amb la qual cosa Junqueras rendibilitza l'aposta per donar la batalla al territori més refractari a l'independentisme, malgrat el discret resultat a la capital-, i l'emergència de la CUP, peça imprescindible per formar govern en feus convergents revalidats com Girona (tercera força) o Sant Cugat (segona força), suposen un cop per a CiU i per a Artur Mas. La federació ha resistit a les ciutats mitjanes on ja estava assentada, però recula en les mitjanes-grans i grans a les quals va arribar el 2011 amb l'ensulsiada del tripartit. Que la humilitat, així doncs, acompanyi CDC, i Unió, en la lectura dels resultats, i en les decisions que hauran de prendre, entre les quals la inajornable refundació de CiU com a espai polític en la perspectiva del 27-S, de les generals, i de tot el que vingui.

3) A Barcelona hi ha qui va votar Colau per enfonsar Mas. Trias s'ho va ensumar i va mantenir les estelades lluny de la seva campanya silent confiant que el "vot d'ordre" i el "tercerviïsme" li donarien una segona oportunitat. Però el resultat de CiU no llasta el còmput global del sobiranisme, que creix. Fa quatre anys, CiU, ERC i la CUP van sumar el 38,3% a Catalunya i 5.343 regidors; diumenge, el 45% i 6.077 actes. El pertinaç suflé no depassa el 50% però tampoc no se n'allunya gaire. A Barcelona, el sobiranisme puja del 36,1% al 41,1%, de 16 a 18 regidors. I l'"unionisme" baixa del 41,2% al 29,38%. Colau és al mig, i es pot veure en el seu èxit un fre al 27-S, si no tenim en compte que ella (com mitja ICV i alguns del PSC) també va votar sí-sí el 9-N. El que sí que es confirma és un gir del sobiranisme cap al centreesquerra i l'esquerra radical: 400.000 vots més per a ERC i la CUP. Ergo el sobiranisme no navega per cap galàxia: està molt enganxat a la realitat. A la realitat del sobirà emprenyament de la classe mitjana/treballadora: "Els fills dels convergents s'estan passant a la CUP", em va dir un alt dirigent d'ERC en plena campanya. Altressí, el resultat de l'ofensiva del Govern de Mariano Rajoy per terra, mar i tribunals contra Mas i el 45% i la meitat dels catalans és més radicalisme indepe i més esquerra. El PP perd 1/3 dels seus vots, 259 regidors i pot ser que fins i tot Badalona. Que la humilitat acompanyi l'"unionisme" i tots els partidaris que res no es mogui i a poder ser mai de la vida.

David González

LA VANGUARDIA 26/05/2014