Amb pany i forrellat

Per: David González, La Vanguardia, 3/12/2013

SÓC DELS QUE tenien deu anys quan es va votar la Constitució, així que no vaig poder fer el gest, però això només suposa, a la pràctica, que en porto 35 vivint-la. Ja sé que aquí molts escriurien "patint-la", però, convidats o no, estem d'aniversari. Recordo les tapes color terrós clar de l'exemplar que van enviar a les cases quan el referèndum; el vaig guardar perquè, curiosament, si el llegies per darrere ho podies fer en català. La qual cosa em va portar a pensar que Catalunya era important perquè aquell document tant important també estava escrit en aquella llengua que alguns fills dels de dins i alguns dels de fora -fills d'immigrants espanyols a Catalunya, vull dir- ja aleshores apreníem amb alguns mestres audaços en algunes escoles agosarades. (A casa meva, extremenys, eren de Felipe, però a Suárez no el veien malament. Fins i tot Joan Carles tenia el seu lloc. La nit que el seu avi, Alfons XIII, va marxar cap a Cartagena, el meu estava de guàrdia. Com que era corpulent i feia 1,80, a l'avi Antonio li va tocar fer la mili a la Guàrdia Reial i estava allà, a la Plaza de Oriente, protegint el Palau Reial quan es va proclamar la Segona República.)

Enguany, l'aniversari constitucional mira cap a Catalunya. Més ben dit, cap a l'"órdago independentista del Gobierno catalán", concretava ahir un diari seriós de Madrid. No hi cap article a la Constitució del 1978 que prohibeixi als catalans o als murcians manifestar-se sobre quina mena de vincle volen amb la resta de ciutadans de l'Estat amb els que comparteixen legalment la condició d'espanyols. És a dir, d'expressar democràticament si pensen que cal deixar el vincle com està, replantejar-lo o prescindir-ne en tot allò que no sigui estrictament necessari. El valor jurídic-polític que després es doni al que manifestin -si és que al final ho poden manifestar- dependrà dels intèrprets. No són els catalans els que tenen un problema amb una Constitució que al seu dia van decidir fer-se seva molt majoritàriament, bastant més que els bascos però també que els madrilenys, per exemple. El problema el tenen els altres: els que mai han cregut en la Constitució com a solució consensual, com a construcció dinàmica, com a camí a transitar, sinó com a garantia que tot quedava tancat amb pany i forrellat. Sobren jutges i falten intèrprets.