La Vanguardia 15/05/2014
La campanya del 25-M
(que, no ho dubteu pas, d'haver-n'hi n'hi ha) arriba avui a l'equador, cosa que
suposa, bàsicament, que l'ensopiment ja durarà només una setmana. Al desinterès
crònic per la cosa europea, generalitzat deçà i dellà dels Pirineus, s'hi uneix
la desconfiança profunda envers tota la cosa pública i el pànic davant el xarop
de bastó merkelià, que caldrà continuar empassant-se per treure del forat
alguna cosa més que els peus. Triturat el futur de les classes mitjanes i els que
feliçment hi van ascendir en temps del compromís històric, hipotecat fins al
botó el famós ascensor del benestar, cal tenir molta fe en el somni europeu i
més encara per connectar-se a un cara a cara entre Cañete i Valenciano a TVE al
caire de la mitjanit. Continuem entroikats. I somnolents.
Cal tenir una fe, com a mínim, com la del
president Artur Mas o la del candidat de CiU, Ramon Tremosa. La qual cosa és de
premi Carlemany, ara que el catalanisme majoritari, sobiranista, ha descobert
que Europa ja no és la noia que va ser: aquella simpàtica xicota d'ulls blaus i
cabellera estrellada que prometia la lluna. Fins i tot als líders
europeus més respectuosos amb Catalunya els costa Déu i ajut trencar la llança.
"Caldrà
considerar el desig dels catalans" va ser el màxim que va declarar a La Vanguardia , en ser
preguntat per Jordi Barbeta, el candidat liberaldemòcrata a la presidència de la Comissió ,
l'"amic" Guy Verhofstadt. Considerem-nos doncs, considerats.
Esclar que, si volem ser justos, Margallo, ni
de broma.
A les altures de la raó d'Estat, els que
estaven nerviosos amb això de Catalunya continuen mossegant-se les ungles. El
millor ha estat, ara per ara, la crida de Felipe González a la grossen
Koalition PP-PSOE -a cent anys, platejats, coteta verda i adéu campanya,
Valenciano-; però sobretot això que els ànecs, "si rauquen com un ànec,
són ànecs", ministre García-Margallo dixit. La llengua es trava, i es
confonen els palmípedes amb els batracis, quan l'ús i l'abús d'analogies
apocalíptiques porta a equiparar la petició de permís per a una consulta no
vinculant, com la feta pel Parlament, amb la sagnant mascarada unionista
(russa) a l'est d'Ucraïna. En català del DIEC, els ànecs claquen (en castellà
de la RAE ,
parpan) i (feliçment) Catalunya s'assembla a Donetsk com un ou a una torrada de
Santa Teresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada