TANCS DE PAPER

Per: David González

La Vanguardia 20/11/2012

ELS CATALANS han fugit de les majories absolutes com del dimoni des del 1992, quan, en ple any olímpic, un Pujol amenaçat per l'ombra de l'alcalde Maragall en va obtenir l'última. El tripartits van confirmar la tendència, i el retorn de CiU a la Generalitat amb Mas, fa dos anys, la va reconsagrar. Diuen les enquestes que aquest diumenge, la ciutadania tornarà a evitar la temptació. CiU pot triplicar en escons el segon partit, ja sigui el PSC -víctima d'un procés d'autojibarització digne d'estudi antropològic-, el PP -condemnat a caminar pel seu sostre català de ferro-, o ERC -quasi redimida del pecat tripartit gràcies als bons oficis de Junqueras, el candidat revelació de la campanya-. Mas pot sumar una victòria més. Però, paradoxalment, pot quedar-se lluny de la majoria excepcional que reclama d'acord amb unes eleccions que no s'han convocat per dirimir qui és el cap o la cap de l'oposició sinó si els ciutadans volen canviar o no el paradigma de la relació Catalunya-Espanya. Si volen mantenir-se en l'autonomisme o caminar cap a la constitució d'un subjecte polític, en principi només subordinat a ell mateix.

La manifestació de la Diada va finiquitar simbòlicament el paradigma encara existent, però si CiU, i sobretot Mas, en lluita amb ell mateix i les seves circumstàncies (o sigui: amb totes les pressions internes i externes, explícites i silents), no haguessin assumit el canvi de paradigma, no hi hauria cap possibilitat de canviar de paradigma. No és Junqueras ni encara menys Herrera, que mai han canviat de paradigma propi, contra qui Madrid envia els tancs de paper. En l'era mediàtica, les guerres es fan així. Fracassades les estratègies goebbelsianes d'equiparar els catalans amb etnicides nazis, o amb corruptes encantats de ser-ho, és contra Mas que disparen. I ho fan perquè frenar Mas no és la via més segura per combatre un (suposat) frau fiscal sinó per mantenir el paradigma existent. La premsa de Madrid no titularà dilluns que ve si al Parlament hi ha o no una majoria sobiranista que ja hi era, sinó si Mas tindrà o no mans lliures per acomiadar el paradigma autonomista. A la premsa i als despatxos de Madrid no els preocupa quants pares fundadors de la Catalunya sobirana pujaran a la nau, sinó si Mas podrà o no aguantar el timó.

Versión en castellano:

http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20121120/54355409616/tanques-de-papel-david-gonzalez.html