"Tenim per costum dir que "portem" una conversa, però la veritat és que,
com més autèntica és la conversa, menys possibilitats tenen els interlocutors
de "portar-la" en la direcció que desitjarien. De fet la vertadera conversa no
és mai la que un hauria volgut portar. Al contrari, en general seria més
correcte dir que "entrem" en una conversa, quan no que ens hi "emboliquem".
Una paraula porta a la següent, la conversa gira cap aquí o cap allà,
troba el seu curs i el seu desenllaç, i tot això pot portar potser cap a alguna
mena de direcció, però en ella els dialogants són menys els directors que els
dirigits. El que "sortirà" d'una conversa no ho pot saber ningú per anticipat.
L'acord o el fracàs és com un succés que té lloc en nosaltres. Per això
podem dir que quelcom ha estat una bona conversa, o que els astres no li van
ser favorables. Són formes d'expressar que la conversa té el seu propi esperit
i que el llenguatge que discorre en ella hi porta la seva veritat pròpia, això
és, "desvela" i deixa aparèixer alguna cosa que des d'aquest moment és."
H. G. GADAMER, Veritat i mètode
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada