La Vanguardia 2/04/2013
Sembla que Catalunya i Espanya, Espanya i Catalunya, ja
s'han posat d'acord en alguna cosa. I no ho dic pel desglaç primaveral en les
relacions entre els governs d'aquí i d'allà arran de l'entrevista dels
presidents Rajoy i Mas. Ho dic perquè, malgrat la desconnexió latent i creixent,
es percep un corrent de fons on convergeixen, paradoxa, molts espanyols i
catalans del carrer: si el preu de ser a Europa és el que s'està pagant, ja
s'ho faran Europa i el reconsagrat euro. O més ben dit, ja
s'espavilarà Merkeleuropa, Alemanya i els seus satèl·lits del nord. La qual
cosa no és exactament el mateix que anar contra Europa, per més que molts
s'entestin a equiparar una cosa i l'altra.
D'un temps ençà, Europa ja no
és com abans. En
donen fe el viacrucis del dèficit i el calvari de l'atur, la mutilació per
entregues, a l'estil Saw, dels nivells de benestar i l'escanyament de les
expectatives de vida de la generació més jove i més formada. I, per descomptat,
l'última de la cancellera: l'amenaça de xiprejar futurs rescats dels països del
sud mitjançant l'extensió urbi et orbi de les exaccions de dipòsits superiors a
100.000 euros. L'europeïtat (germànica) cotitza menys que una acció de Bankia;
i així, el "que se la queden"/ "que se la confitin" passa
de rum-rum a clamor viral. I potser demà a grilleig a les urnes.
Els polítics s'ho veuen a venir. Rajoy, guiat per
Hollande, ja li ha etzibat a Merkel que "el que s'estalvia no es
pren". I gairebé alhora, l'hàbil cap del govern-català-a-l'oposició, Oriol
Junqueras, ha desmerkelitzat la no nata consulta afirmant que tampoc passaria
res (de nou) si Catalunya quedés fora de la UE. Amb la qual cosa, la gran raó esgrimida
contra el procés sobiranista gairebé empeny a dur-lo a terme.
Rajoy i Junqueras s'estan trencant les banyes pel mateix:
la sobirania de la classe mitjana hispanocatalana amenaçada per Merkeleuropa.
L'un vol flexibilitzar el dèficit sí o sí perquè si Catalunya s'ensorra,
s'ensorra Espanya. I l'altre necessita que el dèficit es flexibilitzi per poder votar els
pressupostos de Mas -i de Mas-Colell-. Perquè, com li va dir Homs, si no els
vota, si ERC no dóna el sí als comptes, no hi haurà consulta i continuarem
(entrampats) a Merkeleuropa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada