La Vanguardia 9/04/2013
L'última destinatària de l'escarni -escrache, en argentí- ha estat la
consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Diumenge, una trentena de pares del CEIP
Can Montllor de Terrassa van protestar davant de casa seva, a Ribes de Freser,
pel tancament del centre. Que se sàpiga, Rigau és la primera política no membre
del PP a qui li passa, i la primera culpada no d'un d'un desnonament
domiciliari sinó d'un desnonament escolar. A més, l'acció l'han dirigit dos
companys de Rigau al Parlament, els diputats d'EUiA Joan Mena i David
Companyon. No sé com s'ho prendrien Mena i Companyon si demà es trobessin a
casa seva una manifestació animada per dos diputats de CiU demanant-los
responsabilitats pel dèficit llegat pels tripartits dels quals era membre EUiA.
Dèficit que explica, en part, per què el Govern actual ha de tancar set escoles.
Admetrien l'empaitada a domicili com una legítima expressió democràtica de
malestar ciutadà?
Ni combrego amb l'escrache alegal contra polítics democràtics ni tampoc
amb l'escrache legal que l'alimenta: el que practica l'Administració quan envia
un munt de policies a fer fora de casa algú que no pot pagar per la raó que
sigui. No m'agrada perquè el proper desnonat podríem ser jo o vostè mateix, i
aquest és el motiu pel qual també una gran majoria de la societat comparteix o
tolera l'escarni. Però per això mateix tampoc no voldria, si fos desnonat,
haver de fer cua en una oficina de la
PAH -després de les revolucions, sempre vénen els
funcionaris- per tenir plaça en un edifici ocupat. Ni tampoc voldria haver de
ser alimentat per cap grup o organització de ciutadans bons que reparteix
menjar al carrer, perquè res no em garanteix que demà continuïn sent ciutadans
bons. I tampoc no voldria morir-me de gana, i tinc dret a reclamar-ho, ja que
vostè i jo paguem impostos perquè això no ens passi.
És cert que la socialdemocràcia i el social-liberalisme són conservadors
de mena. Però és gràcies al seu programa d'egoisme del benestar, de retirada,
que això no és Somàlia ni l'Anglaterra de Dickens (encara). I és gràcies a la
democràcia que tenim -de retirada- que se sosté el dret a l'escarni. Pensem-hi,
abans que la incompareixença dels uns i la confusió dels altres ho engeguin tot
a rodar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada