'LA ROJA' I LA XIMPLERIA

Per: David González

La Vanguardia, 3/07/2012

DOBLE assistència per a Espanya. La primera l'hi van servir en safata Hollande i Monti a Rajoy davant la porta de Merkel, en l'última cimera de l'euro. La segona van ser els quatre gols a la final de l'Eurocopa a Kíev. L'una permetrà respirar als bancs. L'altra injecta un xic d'autoestima a un país que encara arrossegarà els peus per molt de temps.

Amb humilitat relativa van saludar dissabte les portades dels diaris l'eurogesta del de Pontevedra; més dispar va ser el tracte als de Del Bosque dilluns, des del patrioterisme roig-i-groc més caspós -algunes primeres pàgines semblaven un estanc o una bústia de correus dels d'abans-, a la glorificació esportiva i humana del conjunt espanyol, passant per la minimització dels fets com a acte d'afirmació antiespanyolista. Ni la roja són els terços de Flandes ni ignorar la realitat la canvia un gram, però que cadascú se les compongui amb les portades que compon.

El públic -i el del futbol més- és sobirà: i si a Madrid o a Sevilla la normalitat era l'explosió de joia a les places, a Barcelona -i no diguem a Sant Sebastià- és notícia que algú pengi una bandera espanyola al balcó. La qual cosa no vol dir que molts catalans -independentistes inclosos- no se n'alegrin ni que sigui perquè la majoria dels cracs de la tricampiona militen al Barça. Vet aquí allò de Xavi i alguns més amb la quadribarrada per a desesperació i o lament dels que només veuen el món en roig-i-groc o en cosmopolita-de-si-guanyen-els-meus.

Deia Pascal al segle XVII que el cor té raons que la raó no entén. Fa dos anys, al Mundial de Sud-àfrica, el gol d'Iniesta i la victòria espanyola es van celebrar als carrers de Barcelona dos dies després que centenars de milers de catalans es manifestessin per denunciar el cop constitucional contra l'Estatut. No descartin que alguns fossin als dos escenaris o compartissin les raons dels uns i dels altres. Catalunya és així de rara, senyora: que un 51% dels enquestats pel CEO declarin que votarien sí a la independència suposa que un 49% no ho veu tant clar, però també que part d'aquests últims, inclosos molts votants del PP, rebutja l'espoli fiscal o no entén per què ha de pagar l'euro sanitari de Rajoy si ja paga el de Mas. Espanyols no sé, ximples tampoc.

Versió en castellà / Versión en castellano:
http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120703/54319692537/la-roja-y-la-tonteria-david-gonzalez.html