MERKEL ens pren l'economia, però ens deixa la policia i la recaptació
general de tributs. No tornem a Westfàlia (tot i que la recentralització
interior pogués fer-ho pensar) sinó a l'esquema tardomedieval de sobiranies
difuses o multicompartides de principis del segle XVI en les quals va sorgir
l'Estat modern europeu... però sense Nou Món per descobrir. Aquest és el teló
de fons de la fase "postautonòmica", en expressió del periodista José
Antonio Zarzalejos, que estem enfilant. L'Edat Nova: de l'Espanya "nació
de nacions" a l'Espanya de les diputacions (i gràcies).
L'Estat-nació està mutant en imperis de proximitat (Alemanya), en grans
estats associats (França) i en províncies tutelades (Espanya) o en trànsit de
liquidació (Grècia). Les antigues fronteres "nacionals" es mantindran
com a límit administratiu i simbolicocultural. Però les fronteres interiors
seran redissenyades per adaptar-se a la nova/vella comesa de l'Estat: el
control del territori, la fiscalitat i l'ordre públic mitjançant un aparell
burocràtic més reduït, eficient i recentralitzat. La crisi transformarà la
majoria dels estats europeus en simples districtes fiscals i policials. Està
passant en estats unitaris amb descentralització administrativa com Itàlia
(supressió de municipis i províncies) i en els compostos o quasi federals com
Espanya (reprovincialització forçosa a costa d'ajuntaments i autonomies). El
cafè per a tothom serà ara xicoira per a qui se la pugui pagar.
El rescat total d'Espanya buidarà qualsevol residu de sobirania
econòmica del regne... i d'autonomia interior d'allò que la Constitució del 78 en
va dir "nacionalitats i regions". N'hi ha que es deixen rescatar de
grat, d'altres només esperen una empenteta. Una empenteta de Draghi, una altra
de Montoro i visca les províncies! I mentrestant, les xarxes socials, allà on
belluguen la cua els nous arbitristes i cirurgians de ferro, vomiten la cançó
de l'estiu: "Fora autonomies!".
(PD: amb aquest panorama, ¿els partits catalans de debò que estan en
condicions de perdre un minut discutint si els ciutadans d'aquest país tenim
dret o no a decidir sobre els nostres impostos? No deu ser que alguns s'estimen
més l'empenteta? Ho anomenen "pacte fiscal", però diria que ens estem
jugant la llibertat.)
Per: David González
La Vanguardia, 24/07/2012
Versión en castellano:
Molt bo David,
ResponEliminaDoncs si la "MERKEL ens pren l'economia" i el RAjoy el poc que tenim, només queda un camí. Potser ens hi podrà ajudar el que -efectivament- semblem anar cap a un model de "sobiranies difuses o multicompartides". La qual cosa després de l'ineficaç, dilapidador i tirànic estat centralitzat pot ser un canvi molt desitjable. Però entremig haurem de patir encara molt!!!