La primera volta de les presidencials franceses ha situat el socialista
Hollande (28,6%) per davant de Sarkozy (27,1%), però el lepenisme 2.0 pot
decidir qui presideix França en un context d'alta volatilitat política.
Sarkozy, que ha passat de ser el copilot de Merkel en el disciplinament de
l'Europa postbenestar a assemblar-se a l'increïble home minvant, seria el segon
gran líder de la dreta europea -després de l'impresentable Berlusconi-
descavalcat del poder per la impaciència dels mercats. Queda clar -compte,
Rajoy- que els mercats no tenen ideologia. I ara, menys que mai. Per molt que
la socialdemocràcia crepuscular s'emocioni amb Hollande (no sé per què em
sembla un clàssic socialista de dretes), el candidat socialista arribarà a
l'Elisi sobre les mateixes arenes movedisses que trepitja Rajoy a la Moncloa ; només Merkel
sembla a recer dels sismes borsaris a la cabina de comandament del germanitzat
BCE. La partida francesa encara està oberta. La clau la té la ultradreta
xenòfoba liderada per la filla de Le Pen, Marine, tercera força amb un 17,9%
dels vots. Són 7,9 punts més que els que va assolir el seu pare el 2007 -arran
de la fuga de vots a Sarkozy-, però també són 3,2 més que els que va obtenir el
2002, quan es va colar a la segona volta en deixar enrere el socialista Jospin.
Sarkozy intentarà ara que el vot emprenyat de dretes i el netament xenòfob
antisistema torni a casa per fer descarrilar Hollande. Però resulta que Le Pen
vol que guanyi Hollande per enfonsar Sarkozy i erigir-se en referent de totes les
dretes. D'entrada, ja s'ha apuntat la dolça derrota de Sarko. És una
perspectiva in- quietant, afavorida per la crisi del benestar, pel populisme
xenòfob cultivat pel mateix Sarkozy i pel bonisme rousseaunià de molta
esquerra; però sobretot pel que V. Stolcke anomena "la nova retòrica de
l'exclusió a Europa". És un racisme light que ja no incideix tant en el
desfasat discurs racial o biologista sinó en un culturalisme trampós segons el
qual cada cultura s'ha de desenvolupar al seu territori "natural". És
una manera respectuosa de dir a un immigrant que marxi de França o que no surti
del país d'origen pel bé de la seva cultura! Un racisme honorable que permet
votar Le Pen, Sarkozy, Hollande...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada