LA SOBIRANIA I EL PP 'TRENDY'

ARA

Per: David González

La Vanguardia, 03/04/12

El president Artur Mas li va etzibar l'altre dia al Parlament a Alicia Sánchez-Camacho que en una democràcia, una minoria no pot condicionar l'acció d'un govern i menys encara d'un partit. És un recordatori que una liberal de pedra picada com la líder dels populars catalans hauria de tenir com a llibre de capçalera. L'advertiment venia a tomb dels retrets de Sánchez-Camacho a la (sempiterna) "deriva sobiranista" de CDC després del seu congrés. Des del PSC, els seus dirigents van reaccionar en una longitud d'ona gairebé idèntica. Deu fer cap a quinze anys que sento parlar de la "radicalització" i la "deriva sobiranista" de CDC -se'n recorden d'allò dels talibans de Convergència, de l'última etapa de Jordi Pujol?- però no veig enlloc que, en el terreny dels fets, i dispensin la "deriva empirista" en aquesta primavera catalana que mai no acaba de florir, ens movem un mil.límetre d'on érem. Veig un PP català que sent la tercera força al Parlament intenta marcar el pas a la minoria majoritària, o sigui, CiU; que, sent la tercera força a l'Ajuntament de Barcelona, ara s'oposa a la commemoració del tercer centenari del 1714, o que, tot i tenir només un seient al Consell de Govern de la CCMA, demana canviar el mapa del temps de TV3. Però tampoc això és cap novetat. És el PP de sempre però més trendy , més descordat, a la moda, res a veure amb aquell rigorisme aznarià-vidalquadrista de finals dels anys noranta. I, això sí que és novetat, més ancorat que mai en el centre de l'escena no per mèrits propis sinó per demèrits dels altres: perquè CiU no ha trobat soci alternatiu per tirar endavant els comptes i per la incompareixença manifesta del PSC, que ni hi és ni se l'espera. Si CDC i el president Mas volen començar el viatge cap a Ítaca, si volen que el vaixell es mogui, no tindran més remei que buscar nous tripulants. Si, per contra, el que volen és continuar passejant pel port a l'espera que bufi el vent, tranquils perquè n'hi ha per estona. Com diria Kant, no és el què -el pacte fiscal, lEstat propi o el que més s'hi assembli- sinó el com : com s'hi arriba. om es configura una majoria política i social que democràticament impulsi i avali un canvi de statu quo, que és això el que significa la "sobirania". Amb el PP, trendy -camachista o vidal-quadrista, segur que no.