dimecres, 8 de juliol del 2015

QUEDEN 96 DIES



@ArchivosEst
LA hiperacceleració del temps polític a Catalunya és tal que el Govern nomenat ahir per Artur Mas gairebé no pot cobrir ni els cent dies de gràcia per posar-se en situació. No s'ho prenguin com un mal auguri, però és que és veritat. I ho és en el sentit foucaltià: la veritat és sempre relativa a un temps i un lloc. Des d'avui queden 96 dies per al 27-S, així que, si em permeten la ironia, tranquil·les i tranquils, conselleres i consellers: el millor de tot plegat és que no tindran temps d'equivocar-se.

La veritat és un moment. Retinguin la imatge del traspàs de poders entre la ja exvicepresidenta, Joana Ortega, i la seva successora, Neus Munté. La democristiana va lliurar com a obsequi a la convergent un pot de llaminadures i una urna de cartró a escala de les del 9-N. 2,3 milions de persones van respondre aquell dia una pregunta endimoniada sobre si Catalunya se n'hauria d'anar o quedar-se. Una pregunta que, reformulada per la direcció del partit d'Ortega, i sotmesa a consulta de la seva militància el 14 de juny, ha fracturat Unió i la coalició CiU, 37 anys després, i ha obligat la vicepresidenta i els ja també exconsellers Espadaler i Pelegrí a abandonar els càrrecs al Govern. Fet que, al seu torn, ha permès confeccionar a Mas el primer Executiu "100% sí-sí", que és el mateix que dir nítidament independentista (o gairebé) de la història recent. Ortega, que se'n va a casa amb la feina feta, va rebre ahir Munté amb una urna perquè hi ha coses que sempre estaran per davant de totes les altres. I perquè com diu Duran i subscriu Iceta, això només es podrà arreglar algun dia posant les urnes de veritat.

100 dies passen en un tres i no res. Per això, Mas va analitzar ahir amb els responsables de les principals entitats sobiranistes, l'ANC, Òmnium i l'AMI, la seva insòlita proposta, formulada dissabte, que siguin elles les encarregades de proposar una candidatura transversal pel sí-sí per tal de fer de les eleccions al Parlament del 27-S un referèndum sobre la independència. Si el 19 d'octubre del 2014 va ser la llavors presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, qui va instar el president de la Generalitat a "posar les urnes" -cosa que va fer el 9-N- ara és Mas qui ha dit a les entitats: "feu la llista (i poseu-me on vulgueu)".


Tenim un "Govern 100% sí-sí" en espera d'una llista del sí-sí que no acaba de néixer i que ja ha passat pels formats també no nats de "llista unitària" de partits (25-N), "llista del president" (oficialment no formulada) i algun més que em deixo. I la incògnita es manté malgrat que tothom sap que 100 de cada 100 sobiranistes del sí-sí a Catalunya tornaran a omplir les urnes el 27-S si, com el 9-N, es troben a sobre de la taula una papereta que resi sí-sí. Una candidatura. I que perquè això succeeixi, perquè el sí-sí sigui incontestable el 27-S, Oriol Junqueras i David Fernández, com Mas, també s'hauran de fer a un costat. Amb tres paperetes, les urnes també s'ompliran, però aquesta és una altra història.

Per: David González
La Vanguardia 23/06/2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada