LA LLISTA i LES LLISTES

Soldats britànics amb un tanc. Primera Guerra Mundial

ELS catalans i les catalanes avui estan bastant més a prop que fa 15 dies de poder participar en unes eleccions plebiscitàries sobre la independència de Catalunya. Res no és del tot segur i molt menys encara en la qüestió que ens ocupa, però el clima que es respira als estats majors dels partits i entitats sobiranistes implicats és, en general, de confiança que serà possible l'acord sobre una llista impulsada i integrada per personalitats de la societat civil, amb polítics o sense. La presència d'aquesta candidatura és el mecanisme que garantiria el caràcter plebiscitari de fet, encara que no de dret, dels propers comicis al Parlament. Per tant, l'acord és del tot crucial per al futur del projecte sobiranista, dels partits i entitats que el sustenten, CDC, ERC, la CUP, l'ANC, Òmnium i l'AMI. És ara o mai. Però també ho és per al conjunt de la societat catalana, i per tant de l'espanyola i l'europea, se simpatitzi o no amb la causa dels promotors del procés.

A falta d'una consulta a l'escocesa, pactada entre l'Estat i la Generalitat, i atesa la reacció de l'executiu del PP contra el "procés participatiu" del 9-N, querelles incloses contra el president Mas, la llavors vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau, les "plebiscitàries" del 27-S són l'única via de què disposa la ciutadania per manifestar-se a les urnes amb plenes garanties sobre si té sentit o no mantenir el plet entre Catalunya i l'Estat. Tret que a algú se li acudeixi impedir la celebració dels comicis per activa o per passiva -per la via judicial o de la coincidència amb unes eleccions generals-, el del 27-S es tractarà d'un procés electoral en tota regla, no de cap succedani de res. I alguns se n'han començat a adonar.

C's ha agafat el bou per les banyes i ha acceptat comptar els vots que facin falta el 27-S. I el PSC de Miquel Iceta ha aclarit la seva oferta sense cap matís de divergència amb el PSOE: de consultes les justes. Fins i tot un alt membre del nucli dur dels poders de l'Estat, el president del Tribunal Suprem i del CGPJ, el conservador Carlos Lesmes, advertia ahir clarament que la solució del "problema català" és "política", no "judicial", i que la feina dels jutges -atenció, Rajoy- no és resoldre'l.

El 27-S se la juga tothom. També els partits que defensen l'statu quo territorial, com el PP; els que propugnen reformes limitades, com C's i el PSC, o la consulta acordada, com UDC, opcions totes legítimes, encara que dues últimes impracticables fins ara. I se la juguen també els del dret a decidir sobre tot, Podem i els seus aliats locals (servidor es demana de decidir sobre si ser Elvis i si pot ser morir de vell a Mart).

Ergo el primer repte del bloc sobiranista no és només posar-se d'acord sinó fer comprensible i per tant votable sense cap bri de dubte una llista unitària que haurà de servir per fer política a partir del 28-S, és a dir, com tota la resta. Que això sigui possible amb polítics o sense ho deixo a la interpretació de cadascú.

Per: David González

La Vanguardia

07/07/2015