CATALUNYA AL REVÉS

"El catalán es la criatura más triste y miserable que Dios crió"

Francisco de Quevedo y Villegas (1580-1645)

Escriptor

"El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans"

José Ignacio Wert, ministre d'Educació, 10/10/2012

M'EXPLIQUEN QUE durant la visita recent que va fer a Barcelona per parlar del seu llibre -la primera part d'unes sucoses memòries polítiques-, José Bono es va estranyar que, tot i que la Diada ja havia passat, encara hi hagués moltes estelades i banderes quadribarrades als balcons. Compungit, el polític manxec va sentir una mica d'alegria quan va identificar una roig-i-groga solitària en un edifici del recorregut. Però la manifestació també va passar per aquí?, va preguntar a l'interlocutor, que el va informar que la mani havia tingut lloc uns quants carrers més enllà. L'anècdota revela el sentiment d'estupefacció imperant en una bona part de les elits centrals espanyoles davant la hipòtesi que, ara sí, Catalunya se'n vagi.

És un tòpic igualment cert que l'hispanocentrisme sempre ha conreat la sospita permanent sobre el català i tot el que comporta. Però, alhora, ha viscut en l'íntima seguretat que, en el fons, els catalans (els bascos figura que eren una altra cosa) no tenien ni ganes ni coratge per anar més enllà. I si en tenien, hi havia remei: aquells bombardejos cada cinquanta anys, els intents d'extirpació de la diferència lingüística i cultural manu militari, o l'asfíxia financera de la Generalitat amb coartada europea. Cures de cavall que només han fet més gran el problema... de qui les ha administrat.

La lògica de la relació Espanya-Catalunya dels últims "cinc segles de (mala) vida en comú" també es basa en aquest menyspreu tan centrehispànic, i d'un cert nord basco-cantàbric, sobre les intencions i possibilitats reals d'anar sols dels catalans, aquests jueus o fenicis per als quals la cartera sempre anava abans que la bandera. Posats en materialismes, alguns s'haurien d'adonar, com Marx, que la dialèctica hegeliana també funciona al revés. I que, en aquests moments de la història, molts catalans la llegeixen així: sense bandera, no hi haurà cartera (futur).

Les elits centrehispàniques han de canviar algunes percepcions seculars del problema. Com també les han canviat molts catalans sobre ells mateixos. L'endemà que les tropes de Felip V prenguessin Barcelona, el 1714, les botigues i els tallers van tornar a obrir. L'endemà de la manifestació d'aquesta Diada era feiner. Però, com Bono va comprovar in situ, moltes banderes encara són als balcons.

David González
LA VANGUARDIA, 9/10/2012

Versión en castellano: 

http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20121009/54352793158/catalunya-al-reves-david-gonzalez.html

Enllaços: 
"Els origens històrics de l'anticatalanisme"
http://www.eurozine.com/pdf/2007-10-05-simon1-ca.pdf
"La ingrata conducta del pueblo catalán..."
http://elpais.com/diario/2009/07/28/opinion/1248732012_850215.html
"Armas de papel..."
http://www.cervantesvirtual.com/obra/armas-de-papel-quevedo-y-sus-contemporneos-ante-la-guerra-de-catalua-0/