La Vanguardia, 29/05/2012
ENTRA DINS de la lògica més cartesiana que l'Europa alemanya receli de
l'Europa grega, italiana, espanyola. Les xifres finals del forat de Bankia,
aquest immens fiasco agombolat per la verborrea patriotera d'Aguirre i tots els
que callen, epicentre mesetari del forat immens obert per l'apoteosi
mediterrània del totxo, demanen molta fe en la capacitat de redempció de les
economies del sud. Les perspectives de l'economia espanyola, amb una taxa
d'atur que voreja el 25%, posen els pèls de punta. En aquest context, difícilment
el BCE obrirà l'aixeta. Però si el BCE no l'obre, com demana Rajoy juntament
amb Hollande, la recuperació serà una quimera.
G.G.BYRON (1788-1824) |
Com al segle XIX, aquest viure en l'absurd és l'angoixa d'Europa.
Europa, a Merkel i a nosaltres, se'ns està escapant de les mans. Fa una
setmana, banderes gregues compartien el protagonisme visual a la manifestació
d'estudiants contra les retallades; la banda sonora eren els eslògans contra el
capitalisme i els "xoriços". Europa és xoriço, fuet, mortadel.la i
bratswurst . La intransigència germànica ha posat Grècia de moda i n'ha fet un
altre cop un símbol de la llibertat. És la Grècia que va encendre la flama de la llibertat
dels pobles. Byron, el gran romàntic anglès, prou bé que sabia on eren les
fonts del somni. Allà, a les costes de la Jònia , que avui és Turquia -Turquia és també
Europa perquè Europa és també Bizanci-, on els primers pensadors d'Occident es
van formular el primer per què fa 25 segles. Rajoy, com els estudiants
indignats, també demana que Grècia continuï a l'euro. Hi ha vida fora de
l'euro? Tornaran la dracma, la lira, la pesseta? Girem-ho, com Kant: pot viure
Alemanya fora de l'euro?
Tots som grecs, perquè Europa val molt més que un 2% del seu PIB. Entre
l'euro i la llibertat, podria ser que Europa triés la llibertat. Alerta: que el
cap no oblidi les raons del cor. No podem hipotecar el Partenó perquè ens
hipotecarem l'ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada