dimarts, 29 de maig del 2012

TOTS SOM GRECS

Per: David González
La Vanguardia, 29/05/2012

ENTRA DINS de la lògica més cartesiana que l'Europa alemanya receli de l'Europa grega, italiana, espanyola. Les xifres finals del forat de Bankia, aquest immens fiasco agombolat per la verborrea patriotera d'Aguirre i tots els que callen, epicentre mesetari del forat immens obert per l'apoteosi mediterrània del totxo, demanen molta fe en la capacitat de redempció de les economies del sud. Les perspectives de l'economia espanyola, amb una taxa d'atur que voreja el 25%, posen els pèls de punta. En aquest context, difícilment el BCE obrirà l'aixeta. Però si el BCE no l'obre, com demana Rajoy juntament amb Hollande, la recuperació serà una quimera.
G.G.BYRON (1788-1824)
No és qüestió de confiança. És qüestió de fe i no sé si Merkel i els seus en tindran prou amb Kierkegaard el bo, que era danès i, per tant, no gens sospitós de res. No hi havia més remei que la fe en el Déu de cadascú per rescatar el món. Però calia fer un salt al buit: calia creure en l'absurditat. D'aquí l'angoixa.
Com al segle XIX, aquest viure en l'absurd és l'angoixa d'Europa. Europa, a Merkel i a nosaltres, se'ns està escapant de les mans. Fa una setmana, banderes gregues compartien el protagonisme visual a la manifestació d'estudiants contra les retallades; la banda sonora eren els eslògans contra el capitalisme i els "xoriços". Europa és xoriço, fuet, mortadel.la i bratswurst . La intransigència germànica ha posat Grècia de moda i n'ha fet un altre cop un símbol de la llibertat. És la Grècia que va encendre la flama de la llibertat dels pobles. Byron, el gran romàntic anglès, prou bé que sabia on eren les fonts del somni. Allà, a les costes de la Jònia, que avui és Turquia -Turquia és també Europa perquè Europa és també Bizanci-, on els primers pensadors d'Occident es van formular el primer per què fa 25 segles. Rajoy, com els estudiants indignats, també demana que Grècia continuï a l'euro. Hi ha vida fora de l'euro? Tornaran la dracma, la lira, la pesseta? Girem-ho, com Kant: pot viure Alemanya fora de l'euro?
Tots som grecs, perquè Europa val molt més que un 2% del seu PIB. Entre l'euro i la llibertat, podria ser que Europa triés la llibertat. Alerta: que el cap no oblidi les raons del cor. No podem hipotecar el Partenó perquè ens hipotecarem l'ànima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada