Fins i tot l'encara príncep Felip, ja gairebé nou rei d'Espanya,
va dir al seu dia en un discurs a Barcelona que els catalans serien el que
volguessin ser. Una cosa no gaire diferent del que ha estat dient el PSC
conegut en els seus 36 anys d'història, que són gairebé tants com els del
regnat de Joan Carles I o els mateixos de la dictadura de Franco. Considerant,
a més, que el PSC es regeix i es dirigeix per òrgans "nacionals",
catalans, per descomptat, com el seu consell nacional, atès que als seus
estatuts considera que Catalunya és una "nació" -a saber: una
comunitat que no admet més sobirania que la pròpia per governar-se i
relacionar-se amb totes les altres-, no entenc per què el PSC s'entesta a
aferrar-se a aquest catecisme fatigós del partit dissenyat per no haver de
decidir mai entre Catalunya i Espanya o, encara més, per no haver de decidir
mai res, com li vaig sentir dir una vegada a Miquel Iceta, i que, segons
sembla, continua dient.
I a més és mentida. Esclar que el PSC ha decidit 50.000 vegades
entre Catalunya i Espanya! I la decisió ha estat -i em sembla molt legítima i
respectable- "Catalunya amb Espanya". Aquesta va ser la decisió del
PSC, perfectament concordant amb la de la resta del catalanisme polític,
incloent-hi CiU, durant aquells gairebé 40 anys. I més mentides: el 2003 i el
2006, el PSC va decidir, ni més ni menys, desallotjar CiU del poder malgrat haver
perdut les eleccions i obertament en contra del criteri de l'anomenat partit
germà, el PSOE. I, finalment, el PSC va impulsar l'Estatut del 2006, la
castració consentida del qual al Tribunal Constitucional ha portat Catalunya i
el PSC on som.
Atès tot això, les direccions del PSC, amb el partit sumit en el
desastre més gran que es recorda, han respost expedientant crítics
"catalanistes". El resultat d'aquesta purga autodestructiva és que el
PSC el 25-M només va continuar com a primera força en alguns municipis de
l'entorn de Barcelona però passava a ser residual a la resta del país. El dret
a decidir mitjançant consulta -ho va dir el president Artur Mas divendres
davant 600 empresaris a la Seu
d'Urgell- no equival a la independència. El dret a decidir, el boc expiatori al
qual es pengen tots els mals del PSC, comporta que els catalans seran el que
vulguin ser. En això, som on sempre hem estat. Oi, benvolgut Miquel?
La Vanguardia, 17/06/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada