"ESPANYA, PAÍS AMIC"

Per: David González

La Vanguardia, 18/09/12

L'ACUDIT CORRIA L'ENDEMÀ de la manifestació de la Diada: "Espanya no envia els tancs perquè no li arriba per al peatge". Qui va dir allò de "tens menys gràcia que un català"? No, el que passa és que aquí molts gasten un humor fi, gairebé anglès, de riure quan sona el disc del riure. És un humor no tant de sorna com de punyalet que la suposada Espanya alegre i chirigotera no acaba d'entendre. Encara que pot ser que això també hagi començat a canviar, com els temps i els escenaris. Resulta que ara és Espanya qui no està per a xanxes; de fet, s'ha quedat (gairebé) muda. Tant, que a un dels pocs que han parlat (no confondre parlar amb xerrotejar), el gran Vicente del Bosque, l'han invisibilitzat als mitjans. Del Bosque, un senyor gens frívol, ha verbalitzat el que massa demòcrates espanyols callen: que, com tot poble o nació, Catalunya -és a dir, els catalans- té dret a decidir quin tipus de relació vol establir amb els altres pobles o nacions de la terra. O sigui, que on manen la voluntat i els vots, tota la resta sobra.

A Del Bosque, per demòcrata, cavaller i espanyol -i ho dic sense ironia, perquè se m'entengui-, cal proposar-lo ja per a la Creu de Sant Jordi. B. Anderson va dir que una nació no és res més que "una comunitat imaginada". A l'Europa exhausta d'avui són rara avis les societats capaces d'imaginar-se prenent el timó d'elles mateixes. Catalunya, una àmplia majoria dels catalans, els independentistes però també els altres, són capaços d'imaginar-se sense Espanya. En canvi, Espanya és incapaç d'imaginar-se sense Catalunya. Aquí hi ha la mare dels ous. El càntabre Alfredo Pérez Rubalcaba, que és una mica català, per perifèric, li ha dit a Rajoy: "el que està passant a Catalunya és molt seriós". Il·luminació que li va venir, sigui dit sense ànim d'ofendre, en el funeral de diumenge a la Pineda de Gavà.

Espanya s'ha quedat (gairebé) muda davant aquests catalans estranys que demanen la independència amb adhesius on diu: "Espanya, país amic". Els especialistes en la matèria en diuen "patriotisme cosmopolita" (Vegeu Martha C. Nussbaum, Los límites del patriotismo). Un patriotisme que es reconeix o es vol reconèixer en el bon veïnatge amb tot el món. Començant, esclar, pel món més proper.


Versión en castellano: 

http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120918/54350518440/espanya-pais-amic-david-gonzalez.html

APUNTS CINEGÈTICS.

ÉS LLEBRER? ÉS CONILLER?

NAN AMB GOS, atribuït al Taller de Velázquez

                                       
                                           
P.D: El silenci el va trencar el Cap de l'Estat, Joan Carles I, en una carta web on parla de "quimeres, galgos y podencos". L'escrit, emmarcat en la nova política de "transparència" de la Casa Reial, va ser celebrat per bona part de la premsa de Madrid, inclosa la més antimonàrquica. La perplexitat dels poders de l'Estat espanyol davant el que està succeint a Catalunya creix. Quina serà la resposta el dia que es produeixi un acte administratiu, una decisió de la presidència de la Generalitat, del Govern o del Parlament de Catalunya, o de tots tres a l'hora, susceptible de posar en qüestió la legalitat espanyola?  

Carta oberta de Joan Carles I: 
http://www.casareal.es/ES/FamiliaReal/rey/Paginas/rey_cartas_detalle.aspx?data=51