 |
| Els magistrats del TC es relaxen als toros, en plena deliberació del recurs contra l'Estatut d'autonomia de 2006. D'esquerra a dreta, G. Jiménez, Aragón Reyes i R. Arribas a La Maestranza, Sevilla |
Per: David González, La Vanguardia 25/09/2012
TINC A CASA un dels primers mil exemplars del manual editat pel
Parlament el novembre del 2006 que recull el text del nou Estatut, precedit pel
de la Constitució
i seguit del reglament de la
Cambra. És l'Estatut que va aprovar el Parlament, van
ratificar les Corts espanyoles, Congrés i Senat, que després de la famosa
ribotada va referendar malgrat tot el poble català (noteu: només el poble
català, com en bona lògica correspon), va sancionar el Rei i va publicar el
BOE. Tot això va quedar en paper mullat (per no dir una altra cosa) quatre anys
després, per obra i gràcia dels magistrats del Constitucional i de la pertinaç
miopia de la classe política espanyola, el PP en l'oposició (promotor del
recurs) i el PSOE i el PSC en el Govern, per als quals, després del
despropòsit, tot havia anat de primera (vegeu l'article de Felipe González i
Carme(n) Chacón en vigílies de la manifestació del 10-J del 2010, en què, per
cert, el crit d'independència no era unànime però era l'únic audible). I encara
gosen invocar la
Constitució com a remei al "desafiament"
independentista català?
Entre les pàgines del manual del Parlament he trobat una curiosa postal
d'octubre del 2005 en l'anvers de la qual, sobre fons vermell-PSC, apareix
Zapatero i aquella promesa: "Donaré el meu suport a l'Estatut que aprovi
el Parlament de Catalunya" (13/XI/2003). En el revers, en un escrit amb el
lema "Per un Estatut sense retallades" es demana al president que
compleixi com a "demòcrata", i es convida a fer-li memòria enviant-li
la postal. Per això fins i tot fa pena que alguns pensin ara que afegint al
cafè per a tothom un rajolí de gasosa La Federal s'haurà acabat el plet.
Tots plegats haurien d'aprendre (alguna cosa) d'Artur Mas; inclosos els
que aquí comencen a alliberar-se de certa caricatura televisiva del president
(sanes rialles a banda). Mas segurament mai no ha estat independentista, però
és molt kantià: el deure primer i després tota la resta. I ho era tant quan va
negociar la rebaixa de l'Estatut amb Zapatero per garantir-ne la viabilitat,
com ara, quan ha optat per acompanyar el poble en la seva decisió, sigui la que
sigui, amb independència de qualsevol altre condicionament. Així ho percep
molta gent a Catalunya, també al PSC. Molts que mai han llegit Kant, però que
s'han cansat d'enviar postals a Espanya.
Versión en castellano:
Discurs del president Artur Mas al Parlament en què convoca eleccions per validar a les urnes l'inici del procés cap a la sobirania:
http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/transcripcions/plec%2039_1.pdf#page=001
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada