PARTIT PODEM

Per: David González

La Vanguardia 05/08/2014

PODEM, l'organització que lidera Pablo Iglesias, que té 5 eurodiputats i que ahir va emergir en l'enquesta del CIS com a (possible) tercera força política espanyola en unes eleccions generals, es convertirà en un partit. Sí, com ho llegiu: Podem serà un partit. Potser alguns de vostès s'esperaven alguna solució més imaginativa. Però no. Pel que sembla, el brillant equip de politòlegs i activistes socials que dirigeix la nova formació, inexistent fins fa quatre dies, ha arribat a la conclusió que no hi ha més remei: que les assemblees estan molt bé però que, a més de deliberar, cosa que és democràticament i cívicament molt sana, el dia a dia, aquest etern mentrestant amb el qual ha de conviure qualsevol idea o projecte que es preï, exigeix prendre decisions i intentar implementar-les. O sigui, que comporta proposar, avaluar i decidir entre diverses opcions. Però abans que res el que exigeix el "mentrestant", és que algú prengui aquestes decisions.

Benvinguts, doncs, a la realitat: això no va sol, cal moure-ho, i, esclar, cal que hi hagi qui ho mogui i calen unes regles de joc. Cal estructura i, ai, ordre i concert. O sigui, aparell. I un cap que ho dirigeixi. Així, Podem tindrà una mena d'assemblea ciutadana que es reunirà cada tres anys, com a màxim òrgan decisori (com ara el comitè federal del PSOE); també tindrà un consell ciutadà de 80 membres (com ara un comitè executiu ampliat de qualsevol partit); tindrà també un portaveu que és qui manarà més (l'equivalent al president del PP o al secretari general del PSOE; endevineu a qui li correspondrà el càrrec a Podem?) i que serà elegit per congrés o assemblea general (com solen fer tots els partits). El portaveu proposarà a l'esmentat consell ciutadà una llista de 10 a 15 persones que integraran la direcció operativa (o sigui, un sanedrí format pels qui, braç a braç amb el líder, tallaran el bacallà; la qual cosa és també pròpia de tots els partits coneguts). Naturalment, tothom que s'hi apunti, sempre que sigui més gran de 16 anys, podrà votar-ho tot directament, una tendència a la qual, és cert que amb excepcions i no sense resistències, també s'hi van apuntant els partits de tots coneguts. I els famosos "cercles", aquestes assemblees espontànies que han anat estenent la bona nova de la nova política entre tanta gent justament farta de tantes coses en ciutats, barris i pobles? Els "cercles", organitzacions de base -ja ho hauran endevinat- molt semblants a les juntes o agrupacions locals dels altres partits, continuaran existint per promoure el debat i la relació amb la societat, la qual cosa, com dèiem, fa falta. Aquí acabarà la seva missió.

Alguns de vostès pensaran que, al final, Podem serà com tots els partits, que caurà en els mateixos vicis i que es desinflarà. Alerta: la lògica Iglesias diu que per vèncer l'adversari -el bipartidisme, la "casta", el sistema- cal combatre'l amb les seves mateixes armes. El preu a pagar -ser un partit normal- és alt, però més ho és l'objectiu a assolir: el poder. Compte, perquè al final del que es tracta és del poder.