INDEPENDENTISTES AL PP

Per: David González
Aquesta setmana ha fet un any del cop constitucional contra l’Estatut (1) i, coincidint amb la infame efemèride, ha aparegut una enquesta del CEO –per entendre’ns, el CIS de la Generalitat– que, per primera vegada, pregunta directament als catalans què votarien en un hipotètic referèndum d’independència. El resultat clamorós a favor del sí, l’opció declarada per un 42,9%, i que es traduiria en un 60,34% de vot amb una participació estimada del 71,4%, evidencia que l’opció independentista ha passat de ser una utopia minoritària, com era fins ben avançats els anys noranta del segle passat, a una possibilitat real d’organitzar la relació de Catalunya amb el món des de la no subordinació a res més que la voluntat del poble català, sigui la que sigui. Per dir-ho ras i curt, la independència té cada cop més massa crítica i menys adversaris declarats: només un 28,2% dels enquestats hi votarien en contra i un significatiu 23,3% s’abstindrien o no votarien. Aquesta massa crítica no té per ara aturador, entre altres coses perquè igual com no cal haver nascut a Catalunya o parlar català per definir-se directament com a “català” o “de Catalunya”, autèntica clau de volta, per gasosa que sembli, del model català de nation building, tampoc no cal ser independentista per votar a favor de la independència. Pot semblar una paradoxa, però les xifres del CEO ho evidencien, com ja ho havien fet altres sondejos anteriors. Això explica que, tot i que el 42,9% declarin que votarien sí a la independència en un referèndum, quan es pregunta “què hauria de ser Catalunya”, només siguin un 25,5% els que advoquen directament per l’Estat independent, mentre que la majoria (un 33%) es decanten per un Estat català dins d’una Espanya federal. D’aquí es dedueix que hi ha un percentatge molt alt de “federalistes” (presumiblement “federalistes plurinacionals”) que si els donessin l’oportunitat de triar entre federació o independència anirien de cara a barraca. Com també n’hi ha que prendrien la mateixa direcció fins i tot entre els partidaris que Catalunya sigui, com ara, una comunitat autònoma d’Espanya (un 31,8%; 35,2% l’abril del 2010). La suma d’independentistes declarats, federalistes avançats i autonomistes inquiets explica que un 66,5% dels enquestats (60,5% l’abril del 2010) considerin que Catalunya ha assolit “un nivell insuficient d’autonomia”. Fins i tot al PP hi ha un 4,8% dels enquestats que votarien sí i un 12,5% que deixarien fer.

No cal ser independentista per votar a favor de la independència. L’única cosa que cal és fer comptes. D’aquí que un 50,4% dels enquestats es declarin “totalment a favor” que Catalunya recapti i gestioni la totalitat dels impostos que paguen els seus ciutadans i un 25,1% “més aviat a favor”. El dèficit fiscal Catalunya-Espanya és un escàndol cada cop més gros i ho és més encara quan es comencen a percebre efectes de la crisi que entre tanta indignació a les places se’ns havien oblidat (aparentment). Com ara el manteniment d’infraestructures faraòniques finançades gràcies al superàvit fiscal de l’Estat a preu astronòmic i benefici nul: ni tan sols han servit per assegurar la cadira a qui n’ha pretès treure l’oportú rendiment electoral (vegeu el cas del senyor Barreda a Castella - la Manxa). De fet, no sé si a Espanya, des del punt de vista d’aquella “cohesió nacional” que la ministra Maleni Álvarez volia cosir i recosir amb l’acer de l’alta velocitat ferroviària, li sortiria més a compte tancar els AVE fantasma, com el de Toledo-Albacete, o omplir-los de figurants per fer veure que algú els agafa (2). De tota manera, com que estem avisats de fa temps, aquí cada cop són menys els que (s’auto)enganyen, fins i tot al PP. 

(1)     El Tribunal Constitucional va esmenar la voluntat del poble català expressada directament en el referèndum de l’Estatut i indirectament a través dels seus representants al Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats i el Senat, que van aprovar prèviament el text d’acord amb la normativa constitucional. Després del pacte de La Maestranza entre els magistrats conservadors i alguns progressistes van ser anul·lats 14 articles i reinterpretats a la baixa 23 més.

(2)     Zapatero, que s’està acomiadant amb gestos de complicitat amb els indignats, podria oferir-los els combois de l’AVE Toledo-Albacete com a seu mundial permanent enmig de la planúria manxega, ara que fins i tot la plaça Catalunya ha estat desallotjada. Ell podria fer de maquinista; o bé de pica (que és com de joves anomenàvem aquells senyors amb gorra que ens demanaven i revisaven el bitllet)

PD: El ministeri d'Economia i Hisenda va calcular en almenys 10.800 milions d'euros de 2005 el dèficit fiscal Catalunya-Espanya, segons un estudi fet públic el juliol de 2008. Vegeu: http://www.meh.es/Documentacion/Publico/GabineteMinistro/Varios/BalanzasFiscalesCCAA.pdf