 |
| MANÉ ESPINOSA/ LA VANGUARDIA |
La Vanguardia 18/07/2015
Deixi'm dir-li una cosa: vostè és una mica... Varufakis, oi?
Per què sóc calb? [riu]
Els dos són calbs, els dos són economistes molt preparats...
Ell és un insigne professor...
Vostè també és professor. Els dos són molt d'esquerres...
Ell és conegut per l'últim que ha fet, d'un valor enorme. Al meu
últim llibre, Som una nació europea, hi ha un capítol sobre la tesi de
Varufakis de com salvar Europa, que jo comparteixo.
Una Catalunya independent també tindrà al davant el Minotaure de
l'economia global, que descriu l'exministre grec?
Segurament, com tothom. Avui, el poder de decidir està en un lloc
i el poder d'executar, en un altre. Aquest és el gran drama d'Europa, de Grècia
i de Catalunya. Tenir un Estat no és cap fórmula màgica per fer el que has de
fer, però sense Estat és pitjor.
Vostè ha estat durant una dècada la cara d'Iniciativa al Parlament
Europeu i ara encapçalarà la llista unitària del sobiranisme pactada per CDC,
ERC i les entitats. Realment es pot ser d'esquerres i independentista?
Els grans moviments independentistes del món són d'esquerres, com
l'escocès. Jo sóc molt d'esquerres, i no me n'amago. Els meus valors són la
justícia social, la justícia mediambiental, la bona gestió dels béns comuns,
però per fer tot això necessites eines. A Catalunya ha crescut molt
l'independentisme, però no el nacionalisme. L'independentisme és
circumstancial. Quan tens un Estat, entres en una normalitat en la qual es
confronten projectes polítics com en qualsevol Estat. Ara estem en un moment
excepcional. I ser independentista i d'esquerres és tan absolutament coherent
com ser d'esquerres i no independentista, només faltaria.
Com ara, majoritàriament, els seus antics companys d'ICV. Vostè va
marxar per això?
Jo respecto totes les opcions, però vaig marxar d'Iniciativa
perquè entenia que era el més coherent per tothom. Ningú no em va fer fora. I
segueixo pensant i defensant que ICV ha d'existir en qualsevol escenari. Estem
en una transició: no podem decidir de quin color pintem les habitacions sense
tenir primer el pis!
Fa 15 dies vostè s'imaginava que lideraria la llista unitària?
No, i fa quatre, tampoc.
Quan ho va saber?
Quan es va tancar l'acord.
El va trucar Artur Mas?
Bé, això és igual ara. Jo vaig manifestar molts dubtes, hauria
volgut que fos un espai molt més obert, més ampli, amb moltes més
sensibilitats. Però el que em motiva és superar un debat que ens impedeix fer el
que hem de fer. I més, després de les mobilitzacions que hem tingut, perquè
generes una frustració difícil de controlar. I per la reacció absolutament a la
contra de l'Estat. I que utilitzarà aquesta situació per encara pressionar més,
per collar-nos i humiliar-nos més.
El president Mas té una querella de la Fiscalia pel 9-N. Podria
ser inhabilitat. Ha pensat que, si guanyen el 27-S, podria ser vostè, el
president?
No especulem. Això ens preocupa, però no ens ha de paralitzar.
Quan algú emprèn la via penal per fer front a un debat polític envia un
missatge molt clar. El president Mas té una querella per fer una cosa que se li
va demanar des del carrer. En realitat, és el poble qui té la querella, tothom
que es va mobilitzar per fer una cosa tan democràtica com és votar. Les
eleccions del 27 suposen la possibilitat de fer el que no vam poder fer el 9 de
novembre. I, per tant, és cert, aquesta llista és estranya.
Tan estranya com el fet que vostè la comparteixi amb Mas, les
polítiques del qual ha denunciat a manta...
I ell amb mi, no ho oblidem. No és que jo vagi a la llista del
president Mas, és que ell també va a la meva llista. Hi anem tots.
Quina relació tenien amb el president de la Generalitat?
Sempre provo de ser respectuós amb tothom, i més encara si es
tracta del president del meu país. Però això és irrellevant. Les persones, en
el context en què estem, són secundàries.
Amb Oriol Junqueras són amics...
Amb l'Oriol hem tingut una relació molt més estreta, de fa molt
temps. Ell també va entrar en política per responsabilitat, i el vaig felicitar
pel seu coratge. A vegades preferiries situar-te en una posició de confort,
tens la teva feina, la família, pots anar a la platja, ningú t'empipa... El
cost que assumim és alt, però el de no fer-ho ho és encara més. Tot té un preu.
Però el preu moral de no fer una cosa que molta gent sent que cal provar de fer
és molt superior. No ens ho perdonaríem mai.
Catalunya pot ser un Estat independent d'aquí a 18 mesos?
Aquí hi ha una part juridicotècnica i una part política. La
primera és perfectament factible, el cos jurídic, el marc legislatiu, està
molt ben preparat.
En una confrontació amb la legalitat espanyola?
Aquesta és la vessant política. Tot seria molt diferent en un marc
d'acord, d'entesa, com ha sigut el del procés britànic-escocès o
escocès-britànic. Si a mi em fas triar, és l'escenari que hauria volgut. Jo,
d'èpiques, cap, zero; no tinc cap necessitat d'un enfrontament que és
innecessari, dolorós, penós i car. Si haguéssim tingut davant un govern de
l'Estat amb una capacitat de diàleg mínima, d'entendre què està passant a
Catalunya, possiblement no hauríem arribat on estem ara. Però percebo que
qualsevol canvi que vingui o hagi de venir de l'Estat només vindrà si hi ha una
convicció clara que a Catalunya farem el que hem de fer. Per què haurien de
negociar si a Catalunya no estem disposats a anar fins al final? Si hi ha
d'haver una oferta per part de l'Estat, que no sé si hi serà, i si serà
acceptable o no, només hi serà si veuen que a Catalunya la cosa està clarament
engegada.
És a dir, l'Estat només negociarà si el pla sobiranista es porta
fins al final, si guanya el sí?
Esclar, si no, per què haurien de negociar? Per què han de canviar
l'estatus que ja els està bé? Quan va canviar el to Cameron? Quan va oferir
devolution? Quan va veure que el sí estava a punt de guanyar a Escòcia. Fins i
tot els federalistes n'haurien de ser conscients.
Vostè és doctor en Relacions Internacionals.
El veurem negociant
la independència a Europa, d'ambaixador a l'ONU...?
Això és irrellevant, transcendeix les persones. El que sí que veig
és Catalunya negociant. En qualsevol escenari caldrà negociar. Aventures
unilaterals són impossibles, tard o d'hora haurem de negociar. Però per
negociar cal tenir capacitat negociadora.
Quan a Grècia va guanyar Syriza, vostè va escriure: "Molt
millor un futur incert que la incertesa d'un no-futur".
I ho mantinc. I també per al cas de Catalunya. A vegades hem
d'assumir riscos. Òbviament, quan tu avances vas una mica en fals, però tens
clar que no et pots quedar on estàs.
El Govern grec al final ha hagut d'acotar el cap davant la
pressió de les institucions europees...
És cert que hi ha hagut una frenada. Però si Siryza no hagués fet
el que ha fet no s'hauria posat el tema sobre la taula. I això val també per a
Catalunya, estem fent una vindicació de la democràcia.
A vostè l'han fitxat per frenar la confluència d'esquerres a les
eleccions del 27-S?
Dins d'Iniciativa hi ha molta gent que coincideix que això deu
anar cap a aquí i que ho vol defensar des de dins. I jo no faré cap campanya
contra cap demòcrata. No penso ni frenar res ni anar en contra de ningú que
vagi a favor d'aquesta dinàmica. El dia 28 intentaré que les portes estiguin el
màxim d'obertes possible per a tothom.
