TORNEN ELS ROMÀNTICS

Per: David González

La Vanguardia 27/2/2014

Diumenge, a Atenes, va semblar que era Marx i el fantasma del comunisme que tornaven; però no, eren els romàntics. Era Lord Byron traient el cap d'entre les ruïnes d'Europa

ARA fa 200 anys els grecs es van embarcar en la seva guerra d'independència contra l'imperi otomà, del qual formaven part des de la caiguda de Bizanci, l'antiga Constantinoble, el 1453. Els grecs són Europa i li van donar nom com sabien tots els romàntics i l'Europa dels romàntics es va abocar amb el somni de la llibertat grega contra el turc i l'egipci. Lord Byron, a qui els rebels hel·lens van voler fer comandant de l'exèrcit, va morir a Mesolongi. Tot i que no va ser a la trinxera, sinó a conseqüència de la malària, el poeta anglès va obtenir en aquesta batalla, als 36 anys, el passaport a l'eternitat.

Eugène Delacroix, el gran pintor francès, va homenatjar Byron amb la seva tela del 1826 Grècia expirant a les ruïnes de Mesolongi. Al quadre, una figura femenina gairebé extàtica, abillada amb el vestit nacional hel·lè, demana clemència al descobert mostrant les blanquíssimes mans obertes; al fons, sobre la runa fumejant, es retalla el perfil fosc d'un genísser otomà. Els grecs del 2015 ja no veuen en aquest famós oli el seu tradicional veí i adversari oriental, sinó Angela Merkel i el Nord europeu. És alguna cosa més que un canvi d'actors per representar la mateixa tragèdia: si fa dos segles es van trencar el coll per la sobirania territorial davant el domini polític i militar turc, avui ho fan contra el Bundestag i els interessos (marcats) del deute.

GEORGE G. BYRON 

Fam a Grècia, ergo a la Unió Europea, com a la guerra d'independència (Les matances de Quios, del 1824, un altre gran hit de Delacroix). La política gira cua davant l'economia, davant la bomba social activada per la financerització més salvatge. Abans ocupats, avui hipotecats (rescatats). I aquí es reformula fins als fonaments -grecs, per descomptat- la noció de democràcia, és a dir, de sobirania del poble. Al final no es tracta tant de fronteres sinó de mantenir la dignitat davant els diners que no es deixen comptar i els seus gestors sense rostre. Els turcs ara són els homes de negre, la troica. Per això ens fixem en Grècia.

El quadre és avui Europa expirant sobre la runa del compromís històric: l'equilibri entre política i economia que va regalar als europeus 50 anys d'or. Per això s'enfonsen els socialdemòcrates allà i sucumbiran aquí -Pedro Sánchez, Miquel ceta-, perquè no van saber ser on havien de ser quan tot es va ensorrar. I pel mateix escombren els anomenats populistes d'esquerra: Alexis Tsipras, potser Pablo Iglesias, que ha guanyat a Mariano Rajoy el primer plebiscit de l'any dels plebiscits.

Sosté el líder de Podem que les ideologies fan poc servei i que això de les dretes i les esquerres és un joc de trilers. Ahir, Tsipras es va convertir en primer ministre grec amb els vots de Syriza i de la dreta independent, euroescèptica i xenòfoba. Alguns l'haurien de llegir més, a Iglesias. Diumenge, a Atenes, va semblar que era Marx i el fantasma del comunisme que tornaven; però no, eren els romàntics. Era Lord Byron traient el cap d'entre les ruïnes d'Europa.