 |
| La Cadena Bàltica en una carretera d'Estònia, 23 d'agost del 1989 |
ARTUR MAS Mas no s'ha abaixat els pantalons sobre la consulta, com trona el sector més intransigent de l'independentisme i una part del que aviat farà deu anys el va enviar a l'oposició per fer el primer dels dos tripartits. Tampoc crec que les coses estiguin com estaven l'endemà de les eleccions forçades per
No és només que Mas hagi tornat a agafar el timó, que també. És
que l'ha recuperat -m'ho diu la intuïció i la relectura del que diu el
president, no del que li fan dir- perquè, ara sí que sí, comença a haver-hi
aigua a la piscina. Pot ser que la consulta es faci i, possiblement,
"acordada o tolerada" pel Govern de Rajoy. En el primer cas, per la
via d'un pacte que convertiria el resultat en vinculant -aquesta és la clau de
la discussió- i, en el segon, per la renúncia de l'Executiu central a recórrer
al Constitucional la llei catalana de Consultes que aprovarà el Parlament. En
el primer cas, seguint la via escocesa, Madrid guanyaria respectabilitat a la UE i la comunitat internacional
-un actiu que no li sobra, com ha evidenciat el fiasco olímpic- i podria
aspirar a desactivar l'argument més dur de l'independentisme: que Espanya no és
una autèntica democràcia. I, fins i tot, a guanyar la consulta. En el segon
cas, no tindria perquè reconèixer necessàriament cap efecte jurídic o polític
d'una consulta no referendària que permetria a canvi d'un encaix de la
reivindicació catalana en una nova Constitució.
La tercera via -no desitjada per Mas, ni tampoc per Junqueras- són
unes eleccions plebiscitàries, el 2016 o abans, fàcilment impugnables per
l'Estat (prevaricaria, si no ho fes) i difícilment acceptables no ja pel PP o
C's, per motius obvis, sinó pel PSC i ICV, partits no independentistes però
tampoc hostils al dret a decidir i, per això, imprescindibles per reforçar la
legitimitat del procés. Això explica la virulència dels atacs a la seva premsa
amiga, que els acusa de caure en les "trampes" del sobiranisme.
I, mentrestant, la
Via Catalana torna a evidenciar que tot plegat no és cap
suflé ni té pinta de desinflar-se. Potser perquè l'única cosa meridianament
clara, hores d'ara, és que sense Via no hi haurà vies de cap mena.
David González
La Vanguardia 10/09/2013
David González
La Vanguardia 10/09/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada