GRÀCIES, DON GREGORIO

Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera y 
Velasco de Tovar (1587-1645), comte-duc d'Olivares,
per Diego Velázquez.

"TENGA V. MAJD, por el negocio más importante de su Monarquía el hacerse rey de España; quiero decir, señor, que no se contente V. Majestad con ser rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, conde de Barcelona, sino que trabaje y piense con consejo maduro y secreto por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia (...) que si V. Majd. lo alcanza será el príncipe más poderoso del mundo (...) la división presente de leyes y fueros enflaquece su poder y le estorba conseguir fin tan justo y glorioso"

"Porque hoy el vulgo mira a cada uno de los nacionales con poca diferencia de los extraños. (...) El día que Castilla sea feudataria de Aragón y Aragón de Castilla, Portugal de entrambas y entrambas de Portugal; y esto mismo respecto de los reinos de España, los de Italia y los de Flandes (...) es necesario precisamente que esta sequedad y separación de corazones que hasta ahora ha habido, se una con estrecho vínculo naturalmente por medio de la correspondencia de las armas"


Memorial adreçat pel Comte-duc d'Olivares a Felip IV (1.624), a J.H.Elliot; J.F. de la Peña, "Unión de Armas", vol. I, pàgs. 96-97 i 186-87; FUOC

Pau Claris i Casademunt (1586-1641)
 president de la Diputació del General 

"HEUS ACÍ CATALUNYA, esclava d’insolents; els nostres pobles com a amfiteatre de llurs espectacles; els nostres béns, botí de llur ambició; els nostres edificis, matèria de llur ira; els camins, esdevinguts segurs per la indústria de les nostres justícies, ara tornen a ésser infestats; les cases dels nobles els serveixen de fàcils hostatgeries; llurs sostres d’or i de pintures precioses cremen llastimosament en llurs fogueres [...].

Quant de temps fa, senyors, que patim? Des del 1626 aquest nostre país serveix de quarter de soldats. Pensàrem que el 1632, amb la presència del nostre príncep. les coses millorarien, i ens deixà amb major confusió i tristor: en suspens la República, imperfectes les Corts.  [...]. Digueu-me: si és veritat que a tot Espanya són comunes les fatigues d’aquest Imperi, com dubtarem que també sigui comú el desplaer de totes les seves províncies? Una ha de ser la primera que es queixi i una la primera que trenqui els llaços de l’esclavitud; a aquesta seguiran les altres [...].

Castella, superba i miserable, no aconsegueix un petit triomf sense llargues opressions [...]. Què és el que us manca, catalans, si no és la voluntat?  [...] Si us detura la grandesa del Rei Catòlic, apropeu-vos-hi amb la consideració i li perdreu la por [...]. No veieu la potència del vostre Rei quants anys fa que pateix? Més aviat podríem dir, a la vista de les seves ruïnes, que la seva grandesa s’ha de mesurar per allò que ha perdut i no pas per allò de què ha fruït; tant és el que cada dia se li va perdent de nou."

Discurs de Pau Claris, president de la Diputació del general, cridant a la revolta catalana contra els exèrcits del Comte-duc d'Olivares (1640)
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/monarquia-hispanica-dels-austries/

                                         

Gregorio Peces-Barba Martínez, expresident
 del Congrés dels Diputats

"DESDE QUE EL CONDE-DUQUE de Olivares se encontró con el levantamiento de los catalanes, que por cierto celebran sus fiestas nacionales por derrotas, se tomó una decisión: dejar a los portugueses y quedarnos con los catalanes. Yo siempre digo en broma qué hubiera pasado si nos quedamos con los portugueses y dejamos a los catalanes. Quizás nos hubiera ido mejor"


"NO SOY PESIMISTA. Estaremos en mejores condiciones que en otras épocas. No sé cuántas veces hubo que bombardear Barcelona (...) Creo que esta vez se resolverá sin bombardearla"

Discurs al Congreso Nacional de la Advocacía. Gregorio Peces-Barba, expresident del Congrés dels Diputats, "pare" de la Constitució espanyola del 1.978. 27/10/2011


PD: Gràcies, don Gregorio, moltes gràcies per fer-nos memòria de perquè som on som.