dimecres, 7 de novembre de 2012

L'ESPANTALL EUROPEU

PER: DAVID GONZÁLEZ

COM DIU DURAN (i Pujol -Jordi-), pot ser que la continuïtat o el reingrés de Catalunya a la UE, no com a autonomia espanyola, sinó com a Estat sobirà, sigui molt difícil. I, fins i tot, que no pugui ser. Més que res, perquè podria donar-se la paradoxa que 26 estats actuals de la UE aprovessin el (re)ingrés català i només un, Espanya, ho impedís. Així que Europa és la solució però també el problema..., per als uns i per als altres. En un cas d'hipotètica secessió unilateral, que, de dur-se a terme el plantejament del president Mas i dels partits que li fan costat només es donaria per desacord amb Espanya, difícilment Madrid podria recórrer a l'exèrcit. Europa, com a marc de drets democràtics els titulars dels quals són els ciutadans, inclosos els catalans, és un poderós inhibidor davant qualsevol temptació casernària dels estats existents, per constitucional que sigui. Però, alhora, és la renúncia de l'Estat espanyol i de qualsevol altre soci a fer servir la força contra la voluntat democràtica dels seus nacionals, inclosos els catalans, el que també valida les seves fronteres a Europa. Aquest és l'equilibri. Per aquesta raó, la UE sempre deriva cap a l'àmbit decisional intern dels estats qualsevol canvi. La prova, la neutralitat exquisida de Brussel·les davant el referèndum escocès del 2014 pactat per Cameron i Salmond.

L'AMBIGÜITAT DEL CONSTRUCTE político-econòmic anomenat UE permet al PP i al PSOE agitar l'espantall europeu contra el sobiranisme català. Però la primacia del principi democràtic és el que funda la via escocesa i no pas, com sosté el Govern de Mariano Rajoy, l'existència d'un regne d'Escòcia fins a la unió amb Anglaterra el 1707. Cert. Catalunya no era regne. Era principat. I no es va unir amb Castella: va ser assimilada per "just dret de conquesta", cosa que el PP no diu. Com també calla que el que van anul·lar els decrets de Nova Planta de Felip V el 1714-16 (als regnes de València, després de la derrota d’Almansa de les tropes austriacistes, i d’Aragó, a partir del 1707) era més estructura d'Estat que la que té ara Espanya a la UE: Corts, legislació, dret públic, administració judicial i municipal, fiscalitat, moneda, duanes, règim lingüístic i defensa pròpia catalanes en el marc de la Corona d’Aragó i en el marc de la monarquia dels Àustries hispànics.

UNA PROVA MÉS QUE CASTELLA i els territoris de la Corona d’Aragó, entre els quals Catalunya, eren el que avui anomenaríem Estats o realitats juridico-polítiques diferents és que, a partir de la Nova Planta va ser en teoria possible que els castellans ocupessin càrrecs a Catalunya i que els catalans els ocupessin a Castella en haver-se unificat la legislació de tots els territoris d’acord amb el patró castellà (la vella aspiració del comte-duc d’Olivares en l’època de la guerra dels Segadors). El 1760, durant el regnat de Carles III, un grup de diputats dels antics territoris de la Corona d’Aragó van plantejar al monarca un Memorial de Greuges –el primer dels que se’n té constància en l’època contemporània- en què expressaven el malestar perquè aquesta disposició reial en els decrets de Nova Planta, que consideraven positiva, s’havia incomplert de manera flagrant i eren els castellans els que ocupaven tots els càrrecs administratius, judicials o eclesiàstics en el conjunt de la monarquia espanyola. Una monarquia, ara sí,  territorial i políticament unificada –o gairebé: l’excepció foral basca era plenament vigent; la raó és que els bascos no s’havien rebel·lat contra Felip V a diferència dels catalans, els valencians, els aragonesos, els balears i una part dels castellans austracistes que també feien costat a l’arxiduc Carles d’Àustria-.  

A EUROPA EN SABEN MOLT, d'història: l'han patit en carn viva. Per això, des de fa 60 anys, anteposen la democràcia a qualsevol altre manament. Europa ja no "implosiona", per més que el ministre García-Margallo ressusciti el verb postsoviètic i balcànic: es refà.

(Versió ampliada de l'article a La Vanguardia del 6/XI/2012: 
http://www.lavanguardia.com/encatala/20121106/54354215298/l-espantall-europeu-david-gonzalez.html)


DECRETS DE NOVA PLANTA, DOCUMENTS:

"DEROGACIÓN DE LOS FUEROS DE ARAGON Y VALENCIA; Y SU REDUCCION Á LAS LEYES Y GOBIERNO DE CASTILLA"

http://books.google.cat/books?id=LH7pngIQIMkC&hl=ca&pg=RA1-PA13#v=onepage&q&f=false

"NUEVA PLANTA DE LA REAL AUDIENCIA DEL PRINCIPADO DE CATALUÑA" (1716) 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada