dimarts, 27 de novembre de 2012

L'ÈTICA DE MAS I L'ESPERIT DEL SOBIRANISME



ELS DEU MANAMENTS / CECIL B. DE MILLE  (1956)


Per: David González
La Vanguardia, 26/12/2012
(Versió revisada) 

DEIA MAX WEBER fa gairebé un segle que fer política és l'art de pactar amb el diable. La política no està feta per als idealistes (ètica de la convicció), sinó per als conseqüencialistes (ètica de la responsabilitat). Això no obstant, el gran sociòleg alemany admetia que el bon polític havia de combinar el millor dels dos mons: per anar bé, un líder pragmàtic havia de pujar a la muntanya de tant en tant per beure de la font del carisma, i un líder redemptor havia de baixar a la vall per tastar la pols dels camins. L'11 de setembre del 2012, amb un milió i mig de catalans al carrer demanant un Estat català a Europa, el president Artur Mas es va fer idealista per responsabilitat. Mai no va prometre la independència: el que va oferir va ser posar-hi el coll per possibilitar una consulta sí o sí; va visitar Mariano Rajoy a la Moncloa per arxivar el pacte fiscal, va forjar una aliança parlamentària per l'autodeterminació en l'últim ple de la legislatura, i va convocar unes eleccions plebiscitàries-constituents, conscient dels riscos, però també de les oportunitats. Per primer cop, CiU anava a uns comicis amb un programa explícitament sobiranista, que advocava per la consecució d'estructures d'Estat per a Catalunya. Idealista, Mas es va fer Moisès; responsable, es va vestir de Luter per demanar una majoria excepcional. Ahir, el poble de Catalunya, l'hi va negar.

ELS CATALANS SOBIRANISTES, en les eleccions al Parlament més participades, van enviar Mas al purgatori d'intentar governar amb 50 diputats i van redimir ERC del pecat tripartit tan sols dos anys després. CiU va perdre una dotzena d'escons i 90.000 vots; l'ERC de Junqueras -el candidat revelació de la campanya, havíem escrit- va tornar al cel de Carod i, encara, més enllà: 21 diputats, gairebé 500.000 vots, i sorpasso sobre el PSC. El buit deixat per la Solidaritat de López Tena sense Laporta el va ocupar la puixant CUP, amb 3 escons. I la ICV d'Herrera va sumar tres escons més (si el PSC no s'hagués ensorrat no descarteu que demà s'estigués negociant el tercer tripartit...) La majoria sobiranista catalana? Bé, gràcies. Comptat i debatut, 1 escó més que fa dos mesos. I la minoria catalana no sobiranista una mica millor: gran resultat del ciutadà Rivera, que multiplica per tres els escons, de 3 a 9 en un Parlament de 135, i premi de consolació per al PP d'Alícia Sánchez Camacho -el sostre de ferro- amb un solitari escó més, això sí, amb un increment notable dels vots. I el PSC? El PSC -Montilla ja pot dir que ell no va fer el pitjor resultat de la història- celebrava ahir a la nit el fracàs de Mas. I la consulta, i la independència... i els pressupostos?: "Cal treballar molt", va dir Mas ahir a la nit al balcó del Majestic. Coses de l'ètica de Mas i l'esperit del sobiranisme (avui m'està sortint weberiana la peça). És el que té la política: mentre uns la fan, els altres es fan sants.

RESULTATS ELECTORALS PARLAMENT 2012


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada