divendres, 7 de desembre de 2012

TEMPESTA SOBRE MAS

Per: David González
La Vanguardia, 4/XII/2012


ESTAVA ESCRIT AQUÍ MATEIX: l'endemà de les eleccions del 25-N la premsa de Madrid no titularia sobre si al Parlament de Catalunya hi havia o no una majoria sobiranista que ja hi era, sinó si Mas tindria o no mans lliures per donar el cop de gràcia al paradigma autonomista. Les urnes han parlat: i com que Mas, malgrat tornar a guanyar les eleccions com ha fet des del 2003, no només no ha aconseguit la majoria excepcional que demanava sinó que, a més, ha perdut 12 diputats, alguns directors de diaris de Madrid, a més de proclamar-se guanyadors de les eleccions catalanes s'han proposat acabar la feina enviant Mas al fons del mar. Precisem: del riu. "Sólo una irrevocable dimisión a tiempo puede salvarle ya (a Mas) del linchamiento a fuego lento antes de ser arrojado cual último vertido tóxico a las aguas del Llobregat, polucionadas por tanto tres y tanto cuatro por ciento", sentenciava diumenge el director d'El Mundo. Bé. Així és com les gasten allà i convé tenir-ho en compte, perquè la tempesta -o, millor dit, la cacera- comença ara.

És obvi que CiU haurà de reflexionar amb calma, amb molta calma, sobre el seu horitzó immediat. Les urnes han ratificat la solidesa del sobiranisme, però no la univocitat del lideratge sobiranista. CiU haurà de triar entre coliderar el sobiranisme o tornar a la sempre molt més rendible ambigüitat: el PSC pot dir que ja no està sol a la cruïlla. I no hi ha una interpretació única possible de les eleccions, però sí algunes coses més clares que d'altres. La principal és que els ciutadans de Catalunya, malgrat el càstig a CiU -per a uns-, o la redistribució de forces en el camp sobiranista amb la prima d'11 diputats a ERC -per a altres-, no han decidit enviar Mas a casa (o al fons del riu). Oriol Junqueras se'n va adonar el primer dia. La seva aposta per l'estabilitat, tot i negar-se a participar en un govern de CiU, és clara. En realitat, i a diferència del 2003 i el 2006, ERC no pot triar president: només pot forçar la convocatòria de noves eleccions. Fa bé Junqueras de guardar al fons del mar la famosa clau de Carod. Fins i tot Mariano Rajoy, per molt que Alicia Sánchez-Camacho demani la dimissió del president de la Generalitat en funcions, també s'ha adonat que, ara com ara, més enllà de Mas no hi ha res.

Versión en castellano: 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada