diumenge, 25 de novembre de 2012

CAMPANYA ENTRE EL VELL I EL NOU MÓN


Per: David González
La  Vanguardia 25/12/2012

ÉS UN TÒPIC de qualsevol cultura democràtica avançada -vull creure que la nostra s'inclou en l'esmentada categoria- això de dir que les campanyes electorals no serveixen per a res (i a més a més són cares caríssimes). Ho deia una senyora un pèl granadeta en un reportatge de 8tv mentre comprava lluç -crec- al seu mercat de sempre: tothom ja sap què votarà amb campanya o sense. Quan la va inquirir el periodista sobre l'alt percentatge d'indecisos que preveien les enquestes davant les transcendentals eleccions al Parlament que se celebren avui, la senyora no va recular ni un pam: això diuen -o sigui, que no saben a qui votaran-, però tots ja ho tenim decidit, va subratllar, imperiosa. Només li va faltar dir: i vostè també (i espero que no l'erri). Però succeeix que, a l'hora de la veritat, hi ha qui fins i tot canvia el sentit del vot l'últim minut després d'haver dit el contrari en l'enquesta prèvia i abans de negar-ho en la posterior: és a dir, aquella que fan a peu d'urna, els resultats de la qual, cap a les vuit, serveixen bàsicament per esgotar les reserves de til.la. Deia Vico al segle XVIII que els homes saben més del món natural que del seu malgrat que el primer no l'han fet ells i el segon sí. Aquesta mal.leabilitat intrínseca del real humà converteix qualsevol campanya -i ben mirat, la vida mateixa- en una guerra dels mons. La del món/els mons dels uns i la del món/els mons dels altres (també hi ha, esclar, els que continuen a la lluna). A Catalunya s'han convocat unes eleccions i s'ha fet una campanya per preguntar per un món nou i l'han bombardejat des del món vell que no pregunta. El final de la pel.lícula? Per sort, benvolguda senyora, el decidiran els vots. I sí, de vegades ho fan l'últim minut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada