dijous, 3 de juliol de 2014

AIXÍ VA PARLAR DURAN

Fins i tot pot ser que, a més de pessigar-se per convèncer-se que era Josep Antoni Duran Lleida i no un Joan Tardà calb i amb corbata qui ho va dir, alguna privilegiada ment monclovita consultés ahir la Viquipèdia per assegurar-se que, efectivament, també ho va dir Francesc Cambó, arquetip per antonomàsia del catalanisme com Déu mana. Va ser al teatre Bosc en un míting de la campanya de la Lliga per un Estatut d'Autonomia que no va ser. Ho va publicar així La Veu de Catalunya el 17 de desembre del 1918: "En aquesta situació us dic: per a nosaltres: Monarquia? República? Catalunya! (Formidable ovació i aclamacions)... Nosaltres no hipotecarem l'Autonomia a la República, però no aturarem el nostre pas cap a l'autonomia perquè pugui caure la Monarquia".

Ahir s'hi va referir el líder d'Unió, i ni més ni menys que per certificar l'adéu del catalanisme de seny al seny constitucional amb l'abstenció a la llei d'Abdicació de Joan Carles I. "CiU hi va ser [en el moment històric clau de la transició] però ara no hi és, perquè fa temps que les forces majoritàries d'aquesta Cambra ens exclouen d'aquesta història". En nom dels exclosos del consens constitucional, així va parlar ahir Duran. 96 anys després de Cambó. I va sonar fort. Molt fort. Com una bomba. El rostre de Mariano Rajoy, greu, molt greu, va acusar l'impacte (com també el de García-Margallo). I no es va sentir cap ovació sinó una esbroncada formidable des dels bancs dels populars. Duran, que divendres es confessava no menys "incòmode" amb l'abstenció de CiU que amb el sí o el no que Artur Mas no ha volgut que fossin, es va agafar primer al got d'aigua i després als micros per continuar. Qui el conegui sap que no va ser un trago fàcil per al polític d'Alcampell.

Cal visitar les ruïnes del Born, vull dir de l'últim Estatut, per entendre el final del consens constitucional del 78 rubricat ahir per CiU en el "tràmit" de l'abdicació, en una mena de dialèctica negativa de la història. I comprendre per què Duran, que no vol la independència, com molta gent a Catalunya (però cada vegada menys), va parlar com va parlar i va dir el que va dir.

Mai no ho va tenir fàcil Duran. Ni tampoc CiU, i molt menys ara. Però algú hauria de deixar de continuar enganyant-se: Cambó ja queda molt enrere. I a diferència del líder de la Lliga, que encara va ser ministre d'Hisenda el 1921-22, el d'Unió ja no espera res. Per força els pengen. Mentre CiU accelera la fase Zaratustra, la de posar-ho tot de cap per avall, inclosa la seva pròpia història i la del catalanisme conegut, n'hi ha que continuen sense assabentar-se que ja no som a l'Espanya de Romanones, encara que sigui Duran qui ho diu. N'hi ha per llogar-hi cadires.


La Vanguardia 12/06/2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada