dijous, 3 de juliol de 2014

L'EDAT NOVA (2)

"MAR DE GEL" / C.D.FRIEDRICH (1823-24)

Ara fa dos anys vaig escriure un article amb el mateix títol que aquest. "Estem en una Edat Nova -per això no entenem res- i caldrà refer tota la bastida; això ha de ser un reset general o no se salvarà ni Déu", deia. Els símptomes: l'altivesa amb què alguns -com un alt executiu a qui al·ludia en el text- jutjaven el desastre i el malestar creixent no sols dels que havien perdut la feina, la casa o els estalvis, sinó dels qui simplement "han volgut viure millor fent els deures cada dia". "Alerta, superbs, perquè els prudents n'estan fins als nassos", acabava.

Els prudents, els del just terme mitjà aristotèlic, els del centre. Aquests que Duran o Rajoy busquen o intenten amarrar desesperadament, els que el PSOE va perdre a les places del 15-M (els seus fills hi eren) o els que Mas intenta rescatar de les ruïnes de l'Estatut amb la promesa de la llibertat per a demà passat. Aquests són els que tenien i tenen la clau de l'Edat Nova. Edat, no només "final de cicle" o "temps nou", perquè això que està passant ja té rivets de cesura històrica. Per primera vegada en cinquanta anys el futur ha deixat de ser una possibilitat per convertir-se en una amenaça, o, com a mínim, un buit. La meva, la dels nascuts al 68, és la primera generació europea privada de la seguretat que els seus fills viuran (una mica) millor que els seus pares. "No future", proclamaven els Sex Pistols al 76. Potser era massa aviat. Però és el que es percep ara a la cara i en les expectatives de la gent del just terme mitjà, i ara comença a traduir-se políticament. La realitat és tan punk que el més revolucionari és salvar els mínims.

La crisi econòmica i social ha fet metàstasi a l'edifici polític i institucional. Un segment molt ampli de la ciutadania, a Catalunya -on la qüestió nacional va catalitzar primer l'emprenyada- i ara a Espanya -els Podem han fet envellir fins i tot UPyD i C's-, sembla que ha decidit que si res no tornarà a ser com abans, ha arribat el moment de refer tota la bastida o ensorrar-se. Fins i tot els de l'àtic s'han adonat que alguna cosa es mou. Uns s'acomiaden -el primer, el Rei: avís en tota regla, per qui no se n'hagi assabentat- i d'altres es posen el casc. Fins i tot Rajoy, que anuncia un debat sobre com regenerar la res publica, diu que pot.


La Vanguardia 01/07/2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada