dilluns, 22 de juny del 2015

I MAS ES VA POSAR LA CAMISA BLANCA

En els temps dels nostres pares, i dels nostres avis –parlo dels meus, però estic segur que molts de vosaltres us identificareu amb el que diré–, la gent senzilla, del camp, o de les fàbriques, o de les botigues de poble o de barri, se solia reservar una camisa blanca, o un parell, amb una mica de sort una corbata, per a les petites grans ocasions. Ja fos per anar a missa –una cosa gairebé obligatòria a la Catalunya i l’Espanya del  terrible segle XX que va descriure el gran historiador marxista Eric Hobsbawm–, el passeig amb la família, les visites, o la partida amb els amics. I, per descomptat, el casaments, els batejos, les comunions, les festes més assenyalades.

En temps de privacions, afaitar­-se i posar­-se la camisa blanca, impol∙luta o gairebé, emmidonada i desada amb cura a l’armari, era repetir un ritual de civilitat, de dignitat. I fins i tot d’orgull de working class amb la “feina feta”. Almenys, fins dilluns. Eren temps de camises blaves, i negres, i roges, però la camisa blanca unia això que se sol anomenar “la gent”, el “poble”, “els de baix”, “els humils”. Cada diumenge, cada festa major, era un nou començament, que diria Willy Brandt.

Avui la camisa blanca es va ensenyorint de l’armari dels nous líders polítics o dels menys nous, però en tot cas en procés accelerat de reconnexió amb la gent a peu d’obra: vet aquí Matteo Renzi, però també Pedro Sánchez. Se les posa Pablo Iglesias i dissabte, se la va posar Artur Mas i no va ser precisament per passejar un vespre d’estiu pel tranquil port de Fornells, a Menorca, el seu refugi de vacances. Va ser per dir: “Sóc aquí. Comencem de nou. Poseu­-me on vulgueu (en la vostra llista) o no em poseu. Però decidiu-­ho ara perquè això s’acaba”.

CiU ja no existeix: va morir avui fa vuit dies en una consulta d’Unió per poc més de 100 vots a favor de no posar el turbo al procés, just el contrari del que va defensar ahir a Molins de Rei el seu excandidat, diguem-­ho ja així. Cal fer les preguntes al revés: fins ara, la qüestió era si Unió Democràtica podia anar enlloc sense Convergència. Els democristians han decidit que sí. Es veurà el 27-­S. Però la qüestió –aquesta ha estat la qüestió des del principi– és si Convergència podia anar enlloc sense l’antiga gent de la camisa blanca que avui es posen les samarretes de tots els colors que llueix el cupaire David Fernàndez. I, esclar les samarretes grogues de la Via Catalana, de la V de les grans mobilitzacions per la indepèndència que s’han succeït des del 2012.

N’hi ha que directament s’estripen la camisa i fins i tot la samarreta: els del “sí se puede” (la versió post-post d’aquells “descamisaos” de l’il·lustre Alfonso Guerra). El colauisme-­podemisme que va prendre també fa vuit dies la plaça Sant Jaume per entronitzar Ada Colau com a nova alcaldessa de Barcelona amb la benedicció del vell maragallisme, el que queda del PSC i l’atribolada ERC. En aquesta clau va llançar Mas el que serà qualificat per molts d’últim envit del president al sobiranisme, l’últim desafiament: a les entitats, l’ANC, Òmnium i l’AMI, i, sens dubte, a ERC. “O decidiu vosaltres o ho faran ells: això no va de lluita de classes, això va de la llibertat de tots”. ¿Pot sortir Junqueras, i fins i tot la CUP, a competir a les urnes el 27-­S amb una llista no només avalada sinó directament impulsada pel sobiranisme civil que a més no serà “la” llista del president sinó una llista “amb” president? La corrupció de Convergència? Camisa blanca. Nou començament. Reset.


L’últim repte d’un Mas que juga al límit, que surt, de nou, a guanyar. Perquè sap que, d’una manera o altra, fins i tot guanyant (ja va succeir el 2003 i el 2006) pot perdre. I sobretot, perquè el procés té el motor “gripat”, com molt bé va assenyalar dissabte la flamant responsable d’estudis i programes del PP, Andrea Levy Soler, encara que òbviament a la contra i –atenció– mirant amb els seus grans ulls els de Duran i Espadaler. Sobretot –aquestes coses també estan canviant–, els d’Espadaler.

Per: David González
La Vanguardia, 21/06/2015
(Versió revisada)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada