dijous, 20 de juny de 2013

TEMPS SENSE CENTRE

Per: David González
La Vanguardia 18/06/2013 


SE SUPOSA que les eleccions catalanes del 25-N ja van passar. Va parlar el poble, es van proveir els escons, es va elegir un president i es va nomenar un Govern, el president es va posar a presidir i el Govern a governar i l'oposició a fer d'oposició. I van quedar fixats els marcs interpretatius. Però (quasi) res de tot això no ha passat en el cas que ens ocupa. Malgrat l'exercici notable de clarificació del president Mas -legislatura de quatre anys i consulta no vinculant-, o potser per això, la picabaralla entre Duran i ERC i entre CDC i Duran a compte dels ritmes del procés sobiranista ha ressituat la broma catalana en els nivells habituals. Fins i tot el temps meteorològic ho subratlla amb una espessa boira el primer dia de platja (quasi) estiuenc.

Cal fer de nou l'hermenèutica al 25-N per saber on som: sobiranistes explícits (CiU, ERC, CUP, SÍ), 1.787.656 vots i 49,15% dels emesos. ICV, PSC, PP, C's i PxC -la franja àmplia entre l'ambigüitat catalanista i l'espanyolisme recalcitrant-, 1.691.207 i 46,50%. Guanyen els primers, però no arriben al 50%. El 2010, CiU, ERC, SÍ i RCat van sumar 1.564.758 vots i, llavors sí, el 50,99%, esclar que la participació (58,78%) va ser gairebé nou punts inferior que la del 2012 (67,76%) i CiU no anava més enllà del pacte fiscal. PSC, PP, ICV, C's i PxC van obtenir 1.374.411 vots i un 43,91%. Si us agrada la dinàmica de blocs, els sobiranistes catalans purs van recollir fa sis mesos un total de 222.898 vots més, però els altres van augmentar el seu còmput en 316.796.

Venim d'una Catalunya partida electoralment en dues meitats sotmeses al seu torn al rum-rum demoscòpic permanent de la pèrdua de l'hegemonia de CiU en favor d'ERC i l'esgotament del PP en benefici de C's i sense que la polarització alliberi espai per als moderats, com passava abans. En el fons (quasi) ningú no vol ocupar el centre perquè ni pot ni li surt a compte. Ni CiU, compromesa amb el procés sobiranista per imperatiu personal (de Mas) i electoral -per molt que Duran clami sobre el principi de l'original i la còpia-, ni el PSC, incapaç de frenar el seu procés de jivarització -per moltes ocurrències (no ximpleries) que verbalitzi Navarro-. Sense eix, la roda va sola (o quasi). Temps desmesurats, temps sense centre.

REFERÈNCIES: Baròmetres del CEO
http://www.ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada