dimecres, 25 de juliol de 2012

L'ESPANYA DE L'EMPENTETA


MERKEL ens pren l'economia, però ens deixa la policia i la recaptació general de tributs. No tornem a Westfàlia (tot i que la recentralització interior pogués fer-ho pensar) sinó a l'esquema tardomedieval de sobiranies difuses o multicompartides de principis del segle XVI en les quals va sorgir l'Estat modern europeu... però sense Nou Món per descobrir. Aquest és el teló de fons de la fase "postautonòmica", en expressió del periodista José Antonio Zarzalejos, que estem enfilant. L'Edat Nova: de l'Espanya "nació de nacions" a l'Espanya de les diputacions (i gràcies).

L'Estat-nació està mutant en imperis de proximitat (Alemanya), en grans estats associats (França) i en províncies tutelades (Espanya) o en trànsit de liquidació (Grècia). Les antigues fronteres "nacionals" es mantindran com a límit administratiu i simbolicocultural. Però les fronteres interiors seran redissenyades per adaptar-se a la nova/vella comesa de l'Estat: el control del territori, la fiscalitat i l'ordre públic mitjançant un aparell burocràtic més reduït, eficient i recentralitzat. La crisi transformarà la majoria dels estats europeus en simples districtes fiscals i policials. Està passant en estats unitaris amb descentralització administrativa com Itàlia (supressió de municipis i províncies) i en els compostos o quasi federals com Espanya (reprovincialització forçosa a costa d'ajuntaments i autonomies). El cafè per a tothom serà ara xicoira per a qui se la pugui pagar.

El rescat total d'Espanya buidarà qualsevol residu de sobirania econòmica del regne... i d'autonomia interior d'allò que la Constitució del 78 en va dir "nacionalitats i regions". N'hi ha que es deixen rescatar de grat, d'altres només esperen una empenteta. Una empenteta de Draghi, una altra de Montoro i visca les províncies! I mentrestant, les xarxes socials, allà on belluguen la cua els nous arbitristes i cirurgians de ferro, vomiten la cançó de l'estiu: "Fora autonomies!".

(PD: amb aquest panorama, ¿els partits catalans de debò que estan en condicions de perdre un minut discutint si els ciutadans d'aquest país tenim dret o no a decidir sobre els nostres impostos? No deu ser que alguns s'estimen més l'empenteta? Ho anomenen "pacte fiscal", però diria que ens estem jugant la llibertat.)

Per: David González
La Vanguardia, 24/07/2012
Versión en castellano: 

1 comentari:

  1. Molt bo David,
    Doncs si la "MERKEL ens pren l'economia" i el RAjoy el poc que tenim, només queda un camí. Potser ens hi podrà ajudar el que -efectivament- semblem anar cap a un model de "sobiranies difuses o multicompartides". La qual cosa després de l'ineficaç, dilapidador i tirànic estat centralitzat pot ser un canvi molt desitjable. Però entremig haurem de patir encara molt!!!

    ResponElimina