dimecres, 1 d’agost de 2012

PROVÍNCIES TRAÏDORES

Decret de provincialització d'Espanya (Javier de Burgos),
 publicat a la Gaceta de Madrid, 3 de desembre del 1833

RES no garanteix que suprimir autonomies o buidar-les de contingut retalli la despesa pública –ni que millori la prestació de serveis bàsics (o sigui, els inhibidors de la bomba social)–. ¿Potser els empleats de les diputacions –el futur eix administratiu de l’Estat espanyol postautonòmic– treballaran el doble per menys diners quan assumeixin les competències municipals i de les "comunitats"? O és que Montoro prepara un ERO general de funcionaris autonòmics i municipals? I per on s’hi posarà? Per les autonomies i ajuntaments del PP, és a dir, gairebé totes i tots?

La reprovincialització forçosa de l’Estat autonòmic (fins i tot la senyora Lagarde, la de l’FMI, anima Rajoy a posar el mapa potes enlaire) tampoc no suposarà una disminució de les desigualtats entre l’aportació que fan els ciutadans d’alguns territoris a la caixa comuna i el que l’Administració central els retorna en serveis i inversions. Per molt que es desmantelli la bastida autonòmica, per molt que es vagi a una devolution al revés –de les autonomies a l’Estat central– com proposen la lideressa Aguirre i altres barons populars no tan ferotges, com el gallec Feijóo, tot indica que alguns continuaran rebent i altres donant amb escreix, perquè del contrari, tot l’invent se’n va en orris. Això explicaria que al 80% dels espanyols, segons les últimes enquestes, els importi un rave liquidar les autonomies. Però també, que PP i PSOE defensin a Euskadi el que les respectives franquícies regionals catalanes (el PP ho ha estat sempre i el PSC està en procés avançat de ser-ho) neguen aquí: o sigui, el més semblant al concert econòmic que es pot permetre Catalunya sense trencar amb l’Estat.

Per acabar-ho d’adobar, la líder del PP a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, amenaça Artur Mas de negar-li l’accés al Fons de Liquiditat –el vergonyós rescat intern per pagar venciments de deute d’aquí a finals d’any– si persisteix en el “desafiament” del pacte fiscal. A Espanya, la “unitat de destí en l’universal” sempre va per barris. El 1937, Franco va declarar “províncies traïdores” Bizkaia i Gipuzkoa i els va derogar el concert que Àlaba i Navarra van salvar per la seva lleialtat majoritària a l’Alzamiento. Aquesta és l’Espanya per la qual ha de continuar apostant Catalunya? L’últim, que s’afanyi.

Per: David González

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada