dimarts, 17 de juliol de 2012

L'EDAT NOVA

SILENT EVOLUTION / Jason DeCaires Taylor

S'ESTÀ FENT DE DIA, però l'albada tragina una mala llet còsmica. El part serà llarg i dur, i la sortida dependrà de com se les empesqui cadascú. Cert, necessitem un rearmament moral. Però em temo que no es tracta (o no n'hi haurà prou) de recuperar els vells i venerables valors de l'ètica a Nicòmac, sinó d'edificar valors nous. Sòcrates no hauria d'haver pres la cicuta encara que li dolgués contradir el veredicte de la polis, que el va condemnar. Sòcrates hauria d'haver llegit Nietzsche (per a bé): caldrà reconstruir el subjecte -no el jo autista, sinó el que limita amb els altres jo- perquè sense ell, sense individus lliures, crítics i responsables, no hi haurà drets, ni deures, ni futur, ni ètica ni res de res.

Estem en una Edat Nova -per això no entenem res- i caldrà refer tota la bastida; això ha de ser un reset general o aquí no se salvarà ni Déu. Prudència? No tots han estat/hem estat uns lladres o uns insensats. Expiació? Au, va! "Una cosa és robar i una altra gestionar malament", comentava l'altre dia un alt executiu, en un acte empresarial a Barcelona. "Gestionar malament"? I per què Espanya, és a dir, els ciutadans, han de ser solidaris amb els mals gestors de Bankia? I per què Europa, o sigui, nosaltres mateixos, ens hem de rescatar amb els nostres propis impostos, degudament incrementats, perquè alguns ens han "gestionat malament"? "La gent ha de saber que ningú no dóna duros a quatre pessetes", afegia l'alt executiu, molest. Quina gent? Aquella a la qual prometíeu el cel de franc?...

Alerta, senyora Fabra, perquè fotuts fa algun temps que ho estem (per cert: com porta el seu pare allò dels tribunals?). Tota aquesta trencadissa la continuaran pagant els de sempre. O sigui, els prudents. Els del 21% d'IVA al setembre, els de 7.500 milions més d'impost de societats, els que van declarar fins a l'últim cèntim, els que no van tenir tanta sort... Els que han volgut viure millor fent els deures cada dia. Viure millor? Doncs sí, a això aspira tota ètica: a "la vida bona" (no confongueu amb la "bona vida"); com diu el professor Ramon Alcoberro, a ser humans, "autocentrats, lliures, crítics i joiosos". Res a veure amb culpes ni cilicis ni amb pecats que han comès d'altres. Alerta, superbs, perquè els prudents n'estan fins als nassos.

David González, La Vanguardia, 17/07/2012


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada