dijous, 23 d’abril de 2015

LA MALEDICCIÓ DELS DÉUS

Per: David González
La Vanguardia 21/04/2015


Espanya està maleïda. No us espanteu, però la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va venir a dir alguna cosa així: "Quan els déus volen castigar els pobles [llegiu: "els mortals"] els envien reis joves". A veure. La sentència remet als clàssics: a Sibil·la, complaguda i castiga­da per Apol·lo, que li va concedir el desigde viure nou vides humanes de 110 anys, però es va oblidar de demanar al déu l'eterna joventut. Però té referents més contemporanis: "Quan els déus volen castigar-nos atenen les nostres pregàries", va dir sir Robert Chiltern, protagonista d'Un marit ideal (1899), de Wilde, i, com recordareu, va repetir Meryl Streep a Memorias de África, la inoblidable pel·lícula basada en la novel·la de l'escriptora danesa Karen Blixen. En síntesi: compte amb el que desitges perquè podries aconseguir-ho (i lamentar-ho).

"Sibil·la dèlfica". Miquel Àngel. Capella Sixtina

Després Cospedal va fer paràfrasi per dissuadir els ciutadans de llançar-se als braços d'aquests déus joves que trenquen les enquestes i, fins i tot, ja campen pels parlaments (Andalusia), els Rivera i els Iglesias, els fills de Zeus cridats a liquidar el vell, la vella política. El que té menys importància és que Cospedal pronunciés la seva ja famosa frase en ple aniversari de la República, o que -ai las- el Regne d'Espanya, aquesta Espanya maleïda pels déus, tingui per sobirà un rei jove, Felip VI. Jove i encara gairebé d'estrena. El que és menys important és que l'endemà Iglesias trenqués el protocol per regalar al Rei a Brussel·les un lot de Joc de trons, la seva sèrie de culte. El gest és una mica naïf, infantiloide. Quins revolucionaris més estranys, deveu pensar, però és que això és el Partit Simulacionista. Com va dir Felipe (González), que ha llegit Byung-Chul Han, els de Podem es mouen en la psicopolítica, en la política de les emocions virtuals, la del m'agrada a Facebook, i per això els pot votar qualsevol. Precisament per això. Tot i que, ben mirat, se us acut una manera millor d'assaltar la centralitat del tauler? Ànims, Albert Rivera, tu pots millorar-ho!


Cospedal va expressar bé el símptoma: pot ser que els déus concedeixin als espanyols el que estan demanant. I fins i tot que, en un arravatament de racionalitat maquiavèl·lica, conjurin la maledicció divina: el que compta no són els mitjans, els reis joves, sinó les finalitats, fer fora els reis vells o, si més no, fer-los baixar una mica del tron corcat abans no ens caiguin a tots al damunt. I després hi ha els vells joves. Com Rato, en altre temps icona de la dreta empàtica, àlter ego i successor frustrat d'Aznar, el fosc. Al PP li comencen a caure fins i tot els vells joves, malgrat que no té més remei que continuar-s'hi agafant: vet aquí Aguirre amb el sofà de reina al mig del carrer (gran metàfora del moment), Cifuentes, Barberá, grans esperances en aquesta hora negra. Amb tot, estan pitjor els vellíssims. Ahir, Feijóo -eternes ambigüitats gallegues, perdó pel tòpic- va dir a l'altre gallec que vagi pensant si ha d'anar pensant en l'abdicació. El PP també té els seus reis (i reines) gairebé joves.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada